La Vanguardia (Català-1ª edició)
De Blasio es forja com a alcalde progre
Flip-flop. Aquesta és l’expressió que s’utilitza en la política dels Estats Units per il·lustrar un sobtat canvi d’actitud, o de camisa. A l’alcalde de Nova York, Bill de Blasio, de l’ala esquerra dels demòcrates, aixecat pel vent a favor del moviment indignat Occupy Wall Street, l’acusen de protagonitzar un flip-flop a costa de l’increment dels tirotejos.
Malgrat que manté els seus principis ideològics, que l’han portat a trair Hillary Clinton, la seva mentora, o a enfrontar-se al seu col·lega de partit, el governador de l’estat, Andrew Cuomo, el major De Blasio ha patit un bany de realitat. Gairebé totes les seves iniciatives depenen d’Albany, la capital, on xoquen amb la incomprensió, en especial del seu exa- mic Cuomo. “Està aprenent, superarà els seus errors”, afirma George Arzt, director de comunicació amb l’alcalde demòcrata Ed Koch (1978-1989).
“Encara que tenia recorregut en qüestions públiques, De Blasio era un inexpert en el govern i està trobant el seu camí, com van fer abans altres alcaldes durant el seu primer i segon any de mandat. Koch va fer fora alguns dels seus més estrets col·laboradors en els 18 mesos inicials”.
Un dels fonaments de la seva campanya, que el va conduir a aconseguir la vara de comandament l’1 de gener del 2014, va consistir a prometre una nova relació amb la policia, estigmatitzada per les seves accions de perfil racista. La tàctica del stop and frisk, o parada indiscriminada de ciutadans, la patien en la seva immensa majoria els negres i els hispans. Aquesta promesa va irritar molts republicà i molts demòcrates mo- derats, temorosos d’un retorn de l’època del terror. La ciutat de Nova York continua avui amb registres baixos en els índexs de delinqüència, però hi ha hagut un repunt en els morts a trets.
L’alcalde hi va treure ferro en insistir que aquesta situació es donava “en uns quants districtes i entre bandes”. Segons Arzt, aquest criteri s’inclouria en la llista d’errors. “La gent llegeix que hi ha tirotejos –comenta– i es pregunta per la seva seguretat. Per més que es vinculi a bandes, en el foc creuat poden caure innocents”. I encara afegeix: “Perquè la classe mitjana no desaparegui o se’n vagi als suburbis, es requereix que hi hagi feina, educació i, sobretot, necessites sentir-te segur”.
De Blasio es va negar a atendre la petició de contractar mil policies més, com reclamava el seu propi cap dels uniformats. En presentar fa uns dies el pressupost, va incloure una partida per fitxar 1.297 agents.
Flip-flop. Va deixar estupefacte rivals i amics. “La seva retòrica eclipsava les seves accions, però ara és més moderat i bastant més pragmàtic”, afirma Arzt.
Quan va guanyar a les urnes, ho va fer de manera aclaparadora. Encara que la dreta-dreta no cessa en l’assetjament –a partir del curtcircuit entre la policia i De Blasio pel seu suport al moviment de “la vida dels negres importa”, o de la seva oposició a la privatització encoberta d’escoles públiques–, el temor ha anat a la baixa. El millor exemple el va oferir el 15 de juny el diari The Wall Street Journal, un dels mitjans més crítics. En la seva informació, el Journal va assegurar que De Blasio havia trobat uns aliats inesperats: els empre-
CONTRA EL SEU COL·LEGA De Blasio acusa el governador Cuomo d’actuar “per revenja” contra la ciutat APRENDRE DELS ERRORS L’alcalde treu ferro a l’augment dels tirotejos però acaba fitxant 1.297 nous agents
saris de l’elit novaiorquesa.
Alguns dels seus, en canvi, es mostren molestos. “Està provant de ser una figura nacional, intenta demostrar que és un actor principal a l’esquerra del partit”, subratlla Arzt. En aquesta forja d’un líder, De Blasio s’ha negat a donar, ara per ara, el seu suport a Hillary Clinton, per a qui va treballar en la