“Que faci una demanda d’asil”

“Que faci una demanda d’asil”, va respondre ahir un portaveu de l’Elisi preguntat per la telegràfica negativa presidencial. Amb Hollande de gira per l’Àfrica, la posició del primer ministre, Manuel Valls, és igualment negativa. Snowden ja va presentar una petició d’asil, també rebutjada, a l’inici de la seva estada forçada a Rússia. tra aquest home, que l’abril del 2010 es va atrevir a publicar un vídeo titulat Collateral murder (assassinat col·lateral) en què diversos civils, entre els quals dos empleats de l’agència de notícies Reuters i diversos nens, eren morts a l’Iraq des d’un helicòpter militar, enmig de facècies dels seus executors.

L’endemà d’allò va començar el que Assange defineix com “una persecució política d’una inèdita dimensió”: “Crides a la meva execució, al meu segrest, al meu empresonament per espionatge a càrrec d’alts responsables dels Estats Units, robatori de documents i béns, repetits atacs informàtics, infiltracions, il·legal prohibició d’accés a mecanismes de pagament, vigilància permanent dels meus gestos i comunicacions, processos judicials, campanyes de difamació, intimidació contra els meus advocats....”.

Aquesta crònica de cinc anys i la tasca de Wikileaks, amb els seus activistes empresonats o perseguits –el soldat Bradley Manning condemnat a 35 anys i objecte de “tracte inhumà”, segons el relator especial de l’ONU– va donar també lloc a un premi d’Amnistia Internacional, desenes d’altres, cinc nominacions successives al premi Nobel de la Pau i cinc més al premi Mandela de l’ONU.

Al·legant tot això, Assange acaba demanant protecció a França, invocant els valors d’aquesta nació, la seva condició de cinquena potència mundial, així com al seu vincle personal amb el país.

L’Elisi va aclarir l’afer amb un comunicat de cinc línies: “Tenint en compte els elements jurídics i la situació material del senyor Assange, França no pot atendre la seva demanda (...) La situació

L’Elisi es desmarca del detallat al·legat de l’activista amb un comunicat de cinc línies

del senyor Assange no presenta perill immediat i està sotmès a una ordre de detenció europea”.

Concedir l’asil o la nacionalitat a Julian Assange o a Edward Snowden, “seria un gest”, “la idea no em xoca”, “tindria una dimensió simbòlica”, però “hauria d’adoptar-se al més alt nivell”, va dir el 25 de juny passat, pressionada per un periodista, la ministra de Justícia francesa, Christian Taubira, mentre quaranta personalitats gal·les firmaven una declaració sobre això.

L’escàndol dels dissidents occidentals Julian Assange i Edward Snowden s’acosta a una cosa semblant a un cas Dreifus del segle XXI. Perseguits i amenaçats per denunciar crims d’Estat, obligat l’un a residir contra la seva voluntat a Rússia, reclòs l’altre a Londres, l’assetjament de tots dos llança tota una radiografia sobre la submissió dels poders polítics i judicials a una lògica militar que està per damunt de tot dret. Les cinc línies del comunicat presidencial d’ahir són un nou estímul al pendent “Jo acuso”.