La Vanguardia (Català-1ª edició)
Unió s’erigeix en fre a la “independència exprés”
Duran veu en UDC la garantia davant el “populisme” d’esquerres
Amb les formacions i entitats independentistes immerses de nou en el debat de les llistes de cara al 27-S, i prenent com a exemple la crítica situació a Grècia, el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va postular ahir el seu partit com a garantia davant “el risc d’un doble populisme”: el de “la independència exprés” i el “populisme econòmic i social”.
Així, en al·lusió implícita a CDC, ERC i CUP, Duran considera a la seva carta web setmanal que propugnen un populisme que “trivialitza la idea de la independència de Catalunya fins que la converteix en una mena de camí de flors i violes”. “No parlo de la independència com a concepte sinó de l’ús que se’n fa: una independència exprés, d’accés immediat sense grans costos, sofriments i ruptures”, assenyala el líder d’UDC.
Duran carrega contra l’estratègia duta a terme per les formacions que aposten per la sobirania, i que afirmen que els comicis seran plebiscitaris “perquè no ens van deixar votar”, i que proclamaran la independència “encara que sigui per un sol diputat”. I es mostra irònic respecte al redactat d’una futura Constitució catalana, “que no se sap encara ben bé qui la farà”, i que portarà “a un referèndum que no es deixarà fer, i després a declarar una independència que tot Europa en peu l’assumirà i obligaran Espanya a negociar”.
L’alternativa, segons el parer de Duran, és “el catalanisme in- tegrador d’Unió”, ja que la seva formació rebutja “de ple, no la independència”, sinó que aquesta es plantegi “de forma frívola i irresponsable”. Per això, “des d’una inequívoca afirmació nacional i apostant per la plena sobirania”, Unió reclama un suport ampli de la ciutadania perquè els catalans es facin respectar “dins de les regles de joc” de l’Estat, la UE i la comunitat internacional.
Igualment, el líder democristià assegura que UDC és també l’alternativa “segura i serena” davant el “populisme econòmic i social”, que personifica el Govern grec. Malgrat això, adverteix que a Catalunya, tot i que de manera més modesta, aquest populisme l’ha demostrat BComú i la seva “extraordinària facilitat per contractar a Barcelona les parelles de membres de l’equip de govern”.
D’altra banda, Carme Chacón, cap de cartell del PSC per Barcelona a les eleccions generals, va afirmar ahir que Espanya viu en un moment de “nova democràcia, una nova democràcia de coalició de governs”. D’aquesta manera, Chacón va estendre la mà a les formacions clarament contràries a l’independentisme, i va assegurar que “a Catalunya cal sumar”, perquè la Generalitat “ha fracturat” la societat, i que tant abans com després de la data fixada per a les eleccions catalanes haurem de dialogar, amb partits com Ciutadans, Partit Popular o Unió “perquè Catalunya es doni la mà amb la resta d’Espanya”. L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat dóna la raó als qui des de fa temps anem dient que l’independentisme català té un nucli molt reescalfat i una perifèria que es va refredant, a poc a poc. No estic improvisant. Fa un parell d’anys, quan la consulta del 9 de novembre no tenia data, quan encara no s’havia fundat Podem al pavelló Vistalegre de Madrid, quan la paraula confluència no figurava en el vocabulari de moda i no existien coalicions municipals en comú, el periodista Ton Vilalta em va preguntar unes quantes coses per a Jot Down, una revista que es distingeix pels textos llargs. Ja que teníem temps i espai, li vaig exposar la meva teoria de les dues temperatures. Un nucli de gent molt convençuda, cada vegada més reescalfat. I una perifèria de simpatitzants en fase de gradual refredament. A algunes persones ben situades en el nucli, aquesta apreciació no els va agradar. En el nucli hi ha caloret i molta brega tàctica, com veurem unes línies més endavant. El centre d’estudis sociològics de la Generalitat confirma ara que hi ha tensió tèrmica.
El CEO del juliol del 2015 certifica que la temperatura mitjana de l’independentisme català és de 42,9 graus centígrads, 1,2 graus menys que fa tres mesos i catorze menys que a la tardor del 2012, quan va assolir la seva temperatura màxima: una adhesió social del 57%.
Per no perdre temperatura, el nucli necessita cada vegada més combustible. “Més fusta!”, cridava Groucho Marx. En aquests moments hi ha la proposta de devorar les sigles i els personatges que han donat forma al nucli, inclosa la més alta instància de la Generalitat. La proposta de la gran llista cívica independentista, sense polítics, sorgeix d’aquesta necessitat calòrica. Seríem davant la podemització del sobiranisme, atemorit da- L’independentisme té dues temperatures: un nucli molt reescalfat i una perifèria que, a poc a poc, es refreda
Chacón aposta pel diàleg amb C’s i UDC “perquè Catalunya es doni la mà amb la resta d’Espanya”
temps. El principal, no l’únic. El més ampli, no el rotundament hegemònic. El nucli està en aquests moments molt calent perquè la competició entre CDC i ERC està a punt d’assolir el punt de fissió.
La perifèria sobiranista es refreda perquè molta gent es va adherir a la independència com a crit de protesta davant la crisi i els seus derivats. L’últim any, però, moltes d’aquestes persones han trobat altres banderes, que no els obliguen a enfadar-se amb el seu cunyat o el seu cosí sobiranista. Podem, per l’esquerra. I ara Unió, per la dreta. I el PSC, intentant resistir.
Catalunya no està radicalment partida en dues. Aquest és el punt que alguna gent a Madrid no vol entendre. Els agradaria veure-la dramàticament dividida en dos blocs. L’immobilisme seria aleshores més fàcil de justificar.