La veritat sobre el metro de València

NOU anys després de l’accident del metro de València que va costar la vida a 43 persones i en el qual 47 més van resultar ferides, les Corts Valencianes han reobert el cas amb la constitució d’una comissió d’investigació per aclarir les causes i possibles responsabilitats d’aquell tràgic succés. No és la primera vegada que els parlamentaris valencians ho investiguen. Una comissió parlamentària, amb el Partit Popular amb majoria absoluta a l’hemicicle, va concloure que la causa de l’accident havia estat l’excés de velocitat, però no en va trobar responsables. La tenacitat de l’associació de víctimes del metro va demostrar finalment que en la comissió s’hi havien ocultat proves i s’hi havien manipulat testimonis, cosa que va obligar el jutge a reobrir el cas l’any 2013. Ara ho fan les Corts.

La gestió que van fer el Govern i el Parlament valencians d’aquell accident va ser sens dubte molt deficient i va deixar les víctimes sense empara respecte del seu dret a conèixer la veritat. Però no van defallir. Al contrari. A la seva presència el dia 3 de cada mes a la plaça de la Mare de Déu, que recordava un cas que s’havia tancat judicialment i parlamentàriament en fals, s’hi van sumar les investigacions per aclarir la veritat, i per fi han aconseguit que la qüestió es reobri gràcies a les noves proves i al canvi polític que hi ha hagut a València arran de les passades eleccions municipals i autonòmiques. Un canvi al qual, sens dubte, no és aliena la gestió del PP d’aquell accident.

Les noves Corts, en el seu primer plenari d’ahir, van convidar les víctimes del metro i van aprovar obrir la comissió d’investigació amb els únics vots en contra del Partit Popular. És de justícia que es coneguin les causes per les quals aquell comboi de Ferrocarrils de la Generalitat va descarrilar fatalment en un revolt, a prop de l’estació de Jesús, el dia 3 de juliol del 2006. Les crítiques es van centrar en el sistema de frenada automàtica davant un excés de velocitat, que no va funcionar a causa que no s’havia instal·lat a tota la xarxa per tal d’abaratir el cost de l’obra.

Es dóna la circumstància, a més, que tres anys abans de l’accident, un altre comboi havia descarrilat en el mateix revolt sense que s’hagués pres cap mesura. Però el que va ser pitjor va ser la insensibilitat dels responsables polítics de la Generalitat a la demanda de l’opinió pública sobre les causes del fet i la manipulació de proves per obstaculitzar-ne la investigació.

És d’esperar que la nova comissió parlamentària n’aclareixi els fets i depuri les responsabilitats polítiques conseqüents. És de justícia.