La roda del hàmster

Oscar Wilde va dir un dia que la moda és una cosa tan insuportablement lletja que ha de canviar dues vegades l’any. Des d’aleshores les coses han evolucionat de tal manera que ara les modes es modifiquen tan de pressa que encara no se n’ha consolidat una que ja n’arriba una altra de nova que la sepulta.

Fa encara no dos mesos ens deien que la tendència masculina actual era el fofisanisme, i ens posaven com a exemple actors amb panxeta. Leonardo DiCaprio, Russell Crowe, Alec Baldwin, Ben Affleck... “Yummy, yummy, yummy / I got love in my tummy...”, deia la cançoneta d’Ohio Express. Doncs ara els fofisans ja han passat a la història, igual que els lumbersexuals que, en el seu moment, van substituir els metrosexuals. ¿Algú se’n recorda encara dels grunge que, segons deien, ho van revolucionar tot a base de vestir roba estripada o apedaçada que havíem vist moltes altres vegades en modes amb noms diferents? Del que es tracta és de trobar un nom. Un nom nou que permeti presentar a l’audiència gregària un peix mil vegades congelat i descongelat. Pregueu pels fofisans: els ‘merman hair’ els han enterrat sota una capa de tints de mil colors

Fa moltíssim temps que hi ha poques coses realment noves, sigui en art o en moda. Tot es pot reciclar sempre i quan es trobi un nom que faci que la gent es pensi que la tendència és trencadora. Ara, la que ha enterrat el fofisanisme és el merman hair, que els mitjans d’aquí converteixen simplement en merman, una mena de versió masculina de sirena. Són senyors amb els cabells o les barbes (o els cabells i les barbes; o els cabells, les barbes i les celles) tenyits de blau, de verd, de groc, de vermell, de rosa... Si les barbes són llargues, com les dels hipsters o els gihadistes, molt més xules. (M’agradaria veure gihadistes amb les barbes tenyides de blau turquesa.) Com és habitual, per fer-nos creure que aquesta tendència és superimportant ens diuen quines estrelles la segueixen, perquè els prenguem com a model: l’actor Nico Tortorella, el cantant i actor Chris Brown, Zayn Malik, que havia format part de One Direction...

¿Això de tenyir-se els cabells és gaire novetat? Fa cosa de deu o quinze anys n’hi havia molts que anaven amb els cabells blaus, verds, carabassa... ¿Que ja ens n’hem oblidat? ¿On és el canvi revolucionari? Un cop més, en el nom i poca cosa més. ¿Quant de temps durarà aquesta moda? Ves a saber. Probablement quan hagi passat l’estiu ja ningú no en cantarà ni gall ni gallina i la substituirà una altra. L’actor i director teatral Claus Biederstaedt deia que, entre els civils, les modes no són més que l’equivalent a l’obligació de dur uniforme dels militars. Aviat no duraran ni un mes, a causa de la tendència obsessiva que tenen els arramadats d’intentar desmarcar-se d’ells mateixos per viure perpètuament en el miratge que són originals i trencadors. Però, com que al cap de no-res ja tothom es vesteix i es pentina com ells, han d’afanyar-se a trobar una nova moda que, inevitablement, caducarà al cap de dues setmanes.