Ordre i llibertat

Eren uns cinquanta. Els xiulets anunciaven la seva entrada en un banc del centre de Barcelona. Les samarretes verdes reivindicaven l’acció de la PAH casualment el matí del mateix dia que l’alcaldessa es reunia a la tarda amb representants d’entitats financeres per abordar el drama dels desnonaments. Feia més d’un mes que no es presentaven a la zona on la seva presència havia estat habitual. Van empaperar tantes vegades les vidrieres d’un altre banc que per als veïns ja formaven part del paisatge.

El dia anterior havia transcendit un resum personal d’Ada Colau de la seva reunió amb el president d’una altra entitat. Cita que mai no va constar ni abans ni després a l’agenda oficial ni al web del Consistori. Anècdotes que, sense ser encara un símptoma, pronostiquen un canvi en les formes encara que no necessàriament ho seran de fons. Perquè Barcelona en Comú està lluny de la majoria política per imposar els seus criteris i perquè l’hàbit del poder, sumat a la responsabilitat a què obliga, acaben modulant actituds. Ja va passar en els L’equip de Colau haurà d’aprendre que, en política, les formes són tan importants com el fons primers dies de mandat. Els sectors acostumats a moure els fils des de l’ombra van llançar la seva ofensiva a partir de la sobtada reaparició del top manta en llocs on no n’hi solia haver. Els comerciants van alçar la veu, el cos de la Guàrdia Urbana va aprofitar per denunciar que ja no feia hores extres i el conat tendenciós que la ciutat anava a la deriva va servir per satisfer l’ego d’aquells que creuen que els barcelonins es van equivocar votant el canvi. Interessant lectura que solen fer de la democràcia els que declinen les seves responsabilitats anteriors. Les que havien d’haver tingut en compte abans pensant en les necessitats dels que pagaven la crisi a un preu desmesurat.

Qui cregui que avui estem al llot que es pregunti per aquella pols. Això no avala, en absolut, que l’esquerra governant disposi encara de cap autoritat moral. La tindrà quan se l’hagi guanyada i els ciutadans decideixin concedir-l’hi. I perquè això passi, l’equip de Colau haurà d’aprendre que en política, com en la vida, les formes són tan importants com el fons. I que les decisions han d’anar acompanyades d’explicacions convincents lluny de les justificacions autocomplaents. Si una persona diu que arriba per canviar les coses i actuar de manera transparent no pot caure en l’error ni de la impunitat ni de la revenja.

És aquí on l’esquerra està obligada a un plus de pedagogia proporcional al de l’ètica que creu que se li suposa. I la seva didàctica del poder també passa per fer comprendre als seus seguidors que incivisme no és sinònim de llibertat ni ordre de repressió. Qui cregui el contrari no ha entès res. Ni tan sols què representa ser d’esquerres. Albert Camus ho va avalar: la llibertat està feta sobretot de deures.