En pilotes

Inextricable. Aquesta paraula la utilitzava molt Borges i ara jo no sóc capaç d’escriure-la sense pensar en el que deixa Wert. Inextricable és el que no es pot desembrollar, segons el DIEC. Així és com està el sistema educatiu espanyol en tots els seus nivells, després d’una legislatura on el gran acord ha estat el desacord en tot.

Wert ha tocat el dos amb cara de nota mitjana. En el seu cas hi ha suspès. Ho ha dit el CIS i tota la comunitat educativa. Encara que, què se li’n dóna. Fa un parell d’anys el seu ministeri –el d’aquest Govern– va decidir que per aconseguir una beca no n’hi havia prou amb ser pobre. No, havies de ser a més un alumne de 6,5 de nota mitjana, no fos que els barruts vividors es colessin a la universitat. El resultat: ara només els pobres han de demostrar la seva capacitat. I tot per rascar una ajuda que en moltíssims casos s’ha de completar a còpia de posarhi hores fregint patates en un Burger King.

Resulta increïble que tanta intel·ligència preclara no la posés el ministre al servei de la sensatesa. Posats a apujar la cota d’excel·lència de la uni- versitat, podria haver començat per incrementar el pressupost. Però no: beques a preu de fa una dècada i a suar l’austeritat.

En el fons, no sé de què ens estranyem. Si alguna cosa caracteritza aquest país és la seva fetor de ranci, de mesquinesa. La universitat és només un axioma. Una evidència del menyspreu que professen els que manen cap als joves. No veig la diferència entre pagar un sou miserable o mantenir algú com a etern becari i retallar en educació superior.

Tota una generació corre el risc d’entrar en la maduresa amb una mà al davant i una altra darrere. En pilotes i sense futur.