La Vanguardia (Català-1ª edició)
El triomf de la curiositat
La nonagenària Iris Apfel rep la més gran de les ovacions de la setmana de moda
Una dringadissa anuncia l’arribada d’aquesta dona, petita i amb ulls curiosos sota les seves característiques ulleres rodones, vagi on vagi. És l’entrexocar dels nombrosos collarets i braçalets que sempre porta posats Iris Apfel.
Convidada en l’edició de la 080 que finalitzava ahir al vespre, aquesta dona gran de cap clar, intel·ligent i vigorosa, rebia la més gran i més llarga ovació de tota la setmana. S’ho mereix per moltes coses, però més que res per la vitalitat i l’energia que continua exhibint als 93 anys, i que va demostrar durant la seva estada a la ciutat.
La seva passió per les compres és el que ha fet famosa aquesta do- na, davant la seva pròpia sorpresa i passats els 80 anys d’edat. La culpa va ser de l’exposició retrospectiva que el Metropolitan de Nova York li va dedicar el 2005, en la qual es mostrava una part de la seva extensa, i impressionant, col·lecció de roba, accessoris i tota mena d’ornaments i objectes quotidians o del més rar.
Als seus armaris, enormes i ben ordenats, s’hi barregen creacions de grans firmes de la moda de diverses dècades amb peces de bijuteria i quincalles de mercat ambulant.
Decoradora de professió, afirma que detesta la bellesa i considera que crear-se un estil tan propi com el seu és tot un afany i una feina. Tornava a Barcelona, ciutat que va visitar ja el 1953 i posteriorment a començaments dels setanta, i en lloc de visitar monuments va insistir a donar una volta pels Encants de les Glòries, on no pot evitar comprar “unes bosses, collarets i botons de nacre”, concreta. Abans va voler anar al museu del Disseny per veure la col·lecció de moda, especialment els vestits de Balenciaga, a qui considera el millor cosidor de la història.
Els cabells curts d’un blanc immaculat, les seves granadures de gran mida i colorit, però sobretot les seves contundents ulleres rodones, fan que la seva imatge sigui tan icònica com reconeixible, i venerada pel món de la moda. Als 93 anys lamenta no ser capaç de fer tantes coses com abans, però en continua fent moltes, com impartir un curs a la universitat de Texas o preparar el llegat que donarà al museu Peabody Essex de Massachusetts.
El seu patrimoni es veurà incrementat sens dubte amb les compres d’aquests dies a Barcelona, com dues jaquetes que no va poder evitar comprar a la botiga de Custo, una marca que li agrada pel colorit i els vistosos estampats, i alguns llibres. Potser se li quedaran curtes les sis maletes plenes de roba i complements amb què va viatjar des de Palm Springs, on viu amb Carl, el seu marit, de 101 anys d’edat. /