Gestió i sensibilitat musical

Exdirectora de l’Institut

Valencià de la Música

Inmaculada Tomás Vert va ser una gestora rellevant en l’àmbit musical. Va treballar a partir dels anys noranta, quan a Espanya es va apostar pel desenvolupament de les infraestructures, de creació d’orquestres, d’actualització –crec que fallida- dels centres d’ensenyament, tret d’un parell d’ells creats una mica més tard. I va viure tota l’època de grans recursos, fins i tot de nous rics amb despropòsits com la construcció del Palau de les Arts a València, la seva terra. A la Generalitat, que havia creat un centre tan rellevant com l’IVAM, dedicat a les arts plàstiques, i que sostenia la tradició centenària de les bandes, amb les seves escoles de música i el seu formidable potencial, Inmaculada Tomás va desenvolupar la seva tasca de gestió al capdavant de l’Institut Valencià de la Música a partir del 1999, on, remant contra el corrent, va aconseguir molts objectius. Recordo una representació del Prometeu, la Tragedia dell’ascolto, de Luigi Nono, al pati de la Universitat, un esdeveniment. De la seva gestió va sorgir la música contemporània de l’Ensems i també les músiques antigues a Peníscola. Com a treball de fons va apostar per la Capella de Ministrers que dirigeix Carles Magraner. Però entremig, de rellevància similar, tot i que encara queda molt per fer, el moviment de bandes de València. I no parlem del Cor de la Comunitat Valenciana, un dels millors. Tot això sortia de la seva gestió, però també sabia ser present als festivals espanyols per establir projectes amb gran sensibilitat. La seva presència a Catalunya era freqüent. Coneixedora de les circumstàncies d’una gestió política amb diners, encara que moralment desfavorable, sempre distingia entre l’ésser humà i la societat en la qual vivia. Els seus objectius d’impulsar la creació, conservar el patrimoni i promocionar el gaudi social de la música van ser complerts.