La Vanguardia (Català-1ª edició)
La fàbrica de porters
Aquí no hi ha una escola pròpiament catalana o espanyola de porters d’handbol, com són les reconegudes nòrdica, balcànica o russa, però tenim molts elements particulars, de molta qualitat”. Xavi Pascual no ho diu per humilitat, però hauria d’afegir que de la modesta escola autòctona, que tant ell com David Barrufet han fomentat i perfeccionat en els últims anys, tant al Barça com al Campus Bauhaus de porters, n’han sortit alguns dels millors guardians del gol. Només cal pensar en Gonzalo Pérez de Vargas, Rodrigo Corrales o Nacho Biosca. O, del fecund planter de Granollers, Pol Sastre, Vicente Álamo o Xavi Pérez, dignes hereus del gran Jaume Fort.
La porteria és segurament la posició més rellevant i decisiva de l’handbol. I els clubs i responsables tècnics han començat a prendre’n consciència i a fer-ne un treball especialitzat. “El nostre objectiu al Campus Bauhaus és demostrar al porter que la seva és una posició molt específica i important, que exigeix més feina per aprendre i una metodologia especial per millorar”, el mètode Pasqui que va introduir al Barça quan va arribar com a preparador de porters el 2005, reclamat per Xesco Espar.
Una metodologia molt particular per treballar la formació coordinativa, els reflexos, l’agilitat i les habilitats motrius bàsiques amb l’ús d’elements estranys (pilotes de tennis, de tennis taula i de bàdminton, viseres, ulleres oclusives, cordes, escales...) que es van poder veure fa uns dies al campus exclusiu per a porters dirigit per Xavi Pascual i per David Barrufet a Banyoles.
Van participar en les jornades 85 porters, 71 al Campus (d’alevins a cadets, joves de 10 a 17 anys), i 14 més en la modalitat de tecnificació, més específica, per a juvenils i júniors (de 17 a 23 anys). Porters en formació, amateurs i semiprofessionals que van enviar clubs de les lligues espanyola, alemanya, portuguesa i italiana, que van confiar en la saviesa de dos mestres com Pasqui i Barru. Els dos amics i col·legues de feina fa sis anys que col·laboren per organitzar aquestes jor- nades tècniques, úniques en el panorama continental, que disposen de monitors de gran experiència, com ara Julio Rodríguez, porter i entrenador de porters de l’Aragó; Jorge García Lloria, porter i preparador de l’Octavio de Vigo; Roger Font, entrenador de porters del primer equip del Barça; Luis Santos Silva, preparador de la base blaugrana; Roi Sánchez, entrenador de porters del Hannover alemany; Jordi González, porter i entrenador del Bordils; Pau Puget, porter
UN PIONER En arribar al Barça el 2005, ‘Pasqui’ va revolucionar la preparació de porters amb pilotes de tennis i viseres EL DETECTOR DE PERLES “El primer en què et fixes és que el porter no tanqui els ulls quan li llances una pilota forta”, diu Pascual
de l’Handbol La Roca; i Jordi Jòdar, preparador de l’OAR Gràcia de Sabadell. Un equip ampli amb el suport del doctor Ignacio Muro i la fisioterapeuta Erola Madrigal.
És probable que alguns dels millors porters de futur del panorama estatal passin per les mans de Pascual i Barrufet, dos ulls clínics per detectar les joves perles, com les seves últimes troballes, Gonzalo Pérez de Vargas, actual porter blaugrana, escollit millor guardià de la Lliga Asobal i considerat un dels cinc millors del món, i Rodrigo Corrales, un altre producte del planter blaugrana, cedit al Wisla Plock, i amb la brúixola posada al Palau Blaugrana. “El primer en què et fixes d’un porter és que no tanqui els ulls quan li llances una pilota forta; hi ha gent que no pot evitar tancar els ulls, és humà, però llavors no veus la pilota i no la pots parar”, explica Pascual, que admet que la detecció de potencials cracs de la porteria és una tasca complicada. “Cal tenir en compte moltes variables: que siguin coordinats, que siguin àgils, però també es consideren condicions antropomètriques, psicològiques, la capacitat que tenen d’aprendre, d’absorbir... i que no tanquin els ulls...”, comenta el tècnic barceloní. “Aquí fem una feina més tàctica, i intentem agafar el millor de cadascú, respectant la tasca de cada club; hi ha molts estils, porters que es llancen i que no. Els perfils són múltiples”.
Una altra factoria de qualitat en la formació de porters és la de Jaume Fort, l’exinternacional de Cardedeu (va jugar al Granollers, Cantàbria, Lemgo o Ciudad Real, entre d’altres), que la setmana que ve torna a Corea del Sud per fer un clinic de preparació de porters. Ja va treballar al país asiàtic fa dos anys, i ara hi torna per tres mesos més a impartir classe, com ja va fer com a formador del curs d’entrenadors o en la comissió d’atletes de l’IHF. Avantatges de ser un pedagog i dominar l’anglès, l’alemany i el francès.