La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Els grecs no saben què voten demà”
Nick Malkutzis, director adjunt del diari grec
És una cara coneguda del periodisme grec. Nick Malkutzis col·labora en diversos mitjans internacionals i és director adjunt de l’edició anglesa del diari Kathimerini. Ahir va ser a Barcelona convidat per l’APEC i el Col·legi de Periodistes per recollir el premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista del 2015.
Què voten exactament els grecs demà? Un dels problemes és que cadascun té una interpretació diferent de què es votarà. Aquest és el punt conflictiu del referèndum, més que la idea de convocar-lo. Tal com s’ha plantejat, hi ha grecs que pensen que voten per quedar-se en l’euro, d’altres que creuen que s’està decidint si acceptar les condicions imposades pels creditors i d’altres que ho interpreten com un vot per donar a Tsipras un nou mandat per negociar. Hi ha confusió. Quan el referèndum hauria de ser el procés electoral més senzill: una pregunta, sí o no.
Si guanya el no, encara hi pot haver acord? Tsipras creu que el no li dóna legitimitat per buscar un acord. Els creditors, en canvi, opinen que en aquest cas la història s’ha acabat. Però, si després d’un referèndum en un país de la UE tenim un govern que s’asseu a la taula per negociar i a l’altra banda no hi ha ningú, es perjudicaria la imatge de l’Eurozona. Seria un senyal molt negatiu des d’un punt de vista democràtic. El veritable problema és que no hi ha temps. Perquè els terminis són molt ajustats. Només hi ha tres o quatre dies per negociar, no tres o quatre setmanes.
L’FMI reconeix ara que el deute grec no es pot pagar. És el que deia Syriza. Per què es van trencar les negociacions? Ningú no pot negar avui dia que cal reestructurar el deute grec. La veritat és que les parts van estar molt a prop d’aconseguir un acord. El Govern d’Atenes en la seva última proposta acceptava un augment dels impostos, però pensava que se li reconeixeria una certa flexibilitat. Però els van tornar el paper ple de guixades en vermell. I això, encara que sigui simbòlic, va fer molt mal. També hi havia un problema pràctic: Tsipras sabia que hauria estat un acord que el Parlament grec, on Syriza té majoria, no hauria votat mat.
El ministre Varufakis encara té el poder que tenia? És un parlador molt persuasiu. La seva interpretació de la crisi es va considerar correcta, i els seus comentaris, intel·ligents. Però les seves intervencions estaven allunyades de la realitat política. Crec que no va ser una elecció gaire sàvia donar-li aquest càrrec. Progressivament ha quedat cada vegada més clar que no hi encaixa. Ara Varufakis entra en les discussions tècniques, però no en les polítiques. Crec que tant ell com el Govern s’han adonat de tot això massa tard.
Quan obriran els bancs? És el que la gent es pregunta ara. Crec que els bancs tenen molt poca liquiditat. És possible que dilluns les entitats no estiguin en condicions de pagar els 50-60 euros que es poden retirar en aquests moments. Només podran obrir si el BCE els facilita liquiditat. O si el Govern imprimeix la seva pròpia moneda.
Als grecs no els espanta tornar a la dracma?
ABANDONAMENT DE L’EURO “La dracma no té sentit: Grècia amb prou feines exporta i el turisme ha tocat sostre”
L’Estat té capacitat impositiva. N’hi dono un exemple. El 2011 es va introduir un impost vinculat al consum elèctric. És un tribut molt car i impopular. L’any passat el Govern va preveure captar 2.600 milions d’euros. Al final en va recaptar més! L’evasió està en l’IVA, l’absència de rebuts, els rics que amaguen els diners en paradisos fiscals. Però això no se soluciona d’un dia per l’altre. Calen recursos humans i equips. En una paraula, diners. Que és el que falta al país en aquests moments.
http://goo.gl/eZg9WI