L’ ‘ENXUFISME’ ENRAMPA

Generalment, per fer una bona feina, l’aspecte sentimental ha de quedar al marge. Un fotògraf mai no podria informar d’una guerra amb els ulls entelats de llàgrimes, i a un cirurgià no li pot tremolar la mà al quiròfan. De manera que, tot i estar implicats en les seves operacions respectives, mantenen l’afectació a distància. D’això se’n diu professionalitat.

Res no desestabilitza tant com les emocions i res no és més emocional que les rela- cions personals. Els mateixos que abans denunciaven l’ús del poder públic per satisfer interessos privats, ara contracten les seves parelles, quan no hi ha res de més privat que la família. Al·leguen que els càrrecs de confiança han de donar-se, doncs això, a les persones de confiança.

És a dir, als consorts, que han demostrat amb escreix la seva vàlua. Ningú no posa en dubte que estiguin preparats. Però en cas de conflicte, què prevaldrà? La gestió laboral o la bona entesa a casa? Com acomiades el teu propi marit? Quina cara li fas quan us fiqueu al llit?

Contractar un amic o familiar fa lleig. A més, genera recel: tant els seus companys de feina com la resta de ciutadans són conscients que, passi el que passi, sempre serà més important la persona que viu sota el mateix sostre de qui mana o governa.

Si no heu vist House of cards i preteneu fer-ho, pareu de llegir aquí. Els qui seguim la sèrie sabem que, quan el president dels Estats Units de ficció li aconsegueix un tros de feina a la seva dona, no tremola només el seu matrimoni. Tremola el món sencer.