La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les 57 joies de Pilon’s Street
Els veïns del carrer Comte organitzen la novena pintada de pilons, que s’han convertit en un reclam del casc antic de Tarragona
No hi ha botigues en aquest carreró del nucli antic de Tarragona. Tampoc restes romanes. No surt a la majoria de guies turístiques (encara) i tot i això, és el més fotografiat de la ciutat. El carrer Comte, documentat des del segle XV, ja és més conegut com Pilon’s Street. Des de fa nou anys, cada primer dissabte de juliol, veïns, artistes, amics, famílies i entitats pinten els 57 pilons del carrer. La Pilon Parade s’ha convertit en un clàssic no oficial de la Part Alta. Una festa en tota regla.
Els pilons grisos i impersonals aquí destaquen pel seu colorit i originals motius: des d’ahir un casteller (un dels Xiquets i un de la Jove), un jardí amb marietes, un gat, un piló sevillà (vermell i amb punts blancs), un poema de Safo, i més enllà, l’Àliga del seguici popular de Tarragona, que està d’aniversari, o el piló dedicat a la “mica Micaela”, un ximpanzé “criat” per un grup d’artistes. També hi ha el piló culer, un altre en format de còmic o una oda a l’estiu. Alguns estan tan aconseguits que els veïns “indulten” dos pilons cada any, que no es repinten.
El 2005, setmanes després de l’enfonsament de diverses cases al barri del Carmel de Barcelona, en aquest petit carrer de Tarragona també hi va haver un ensorrament. El nivell d’humitat al subsòl era tal, que van sortir esquerdes en diversos immobles. Totes les famílies van haver de ser desallotjades, algunes durant mesos, com el fotògraf Pep Escoda (guanyador de 16 premis Lux) o Ramon Ollé, cofundador de la cer-
Amb els originals pilons, aquest petit carrer s’ha convertit en el més fotografiat de la ciutat
vesa Rosita. Els veïns van fer pinya: “Aquest carrer estava sempre brut, fosc, hi havia sempre cotxes aparcats...”, recorda Ollé, ara portaveu de l’Associació d’Amics i Veïns del carrer Comte. Així que aprofitant que el carrer s’anava a pavimentar de nou, van demanar a l’Ajuntament que instal·lés els ara famosos pilons.
Es van inventar un sant, el de Sant Agapit Bis i ahir, per novè any consecutiu, la festa va començar a les 10.30. Tot i que a aquella hora ja hi havia artistes esperant. Els veïns munten dues taules (una amb pintures i pinzells per als despistats) i una altra per reposar forces: el Ramon porta la seva cervesa, Yzaguirre convida a vermut i les olives i les patates van a càrrec dels matei- xos veïns. A més, la música sona en directe.
Un matí de pintura i un any de lluïment en el qual no hi ha dia en què algú no fotografiï o contempli els pilons amb admiració. Ahir a la tarda la festa va culminar amb els @igersTGN, que van batejar la nova imatge de Pilon’s Street (el seu Facebook té més de mil seguidors) amb un #IgersAtac. No en va, el piló dels Instagramers va ser un dels indultats en aquest any i és precisament en aquest carrer on hi ha el quilòmetre 0 de l’Igers Map.