Una dona a la basca

Cuatro reformula el programa ‘Un tiempo nuevo’ amb Silvia Intxaurrondo, una professional sempre renovadora

La platja de la infantesa i dels records de Silvia Intxaurrondo Alcaine és la de La Arena. És entre Muskiz i Zierbena, té gairebé un quilòmetre de longitud i és l’últim areny obert d’Euskadi en el seu límit oest. Potser créixer davant aquest paisatge d’onades altes i marees fortes la va fer viatgera sempre a la recerca de nous horitzons vitals i professionals.

I després d’un ja llarg periple per diverses televisions i alguns països en conflicte bèl·lic, li ha arribat l’hora del retorn a Cuatro, la cadena en la qual va treballar al costat d’Iñaki Gabilondo com a copresentadora del noticiari del vespre. Tots dos es coneixien des que ella va iniciar la seva carrera professional en el programa Hoy por hoy, de la Ser. Tots dos són bascos, i això imprimeix caràcter, mètode i estil quan es tracta de treballar en equip.

Nascuda a Baracaldo, va créixer a Santurce, es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Navarra i en Filologia Àrab a la Universitat Autònoma de Madrid. Periodista i arabista especialitzada en informació internacional i en l’islam, la seva formació acadèmica i intel·lectual, així com el seu pas pels informatius de la Ser, CNN+, Cuatro, W Radio de Colombia i Euskal Telebista li han aportat una experiència més que suficient per conduir ara el renovat programa Un tiempo nuevo, les primeres edicions del qual han rebut crítiques positives. Mare de dos fills, li ha tocat viure temps de retallades, d’acomiadaments i de víctimes innocents de les audiències, cosa que sempre entrena en l’ofici de la supervivència. Per això diu que l’audiència no està per damunt de tot, però és molt important. I per això denuncia públicament la precarietat laboral del sector i que “s’estan oferint feines per una misèria”. Ho sap per experiència, perquè també és empresària.

De caràcter sempre il·lusionat amb els seus treballs, li agraden la informació de qualitat, el reporterisme, la professionalitat i el contacte directe amb el carrer i amb els vianants de la història quotidiana. Més partidària de l’anàlisi que del relat, viu el seu ofici com un repte constant, per això l’atreu variar i canviar de feines i de formats.

Veterana en sortejar les pressions que reben els practicants del periodisme, no s’aventura a vaticinar què passarà amb el sector de la informació i està atenta als canvis ràpids i constants. Per això sempre busca una mirada diferent que relaxi els espectadors de forma amena i crítica. De la mateixa manera, s’esforça a imprimir un nou estil a cada un dels seus programes i a apropar-se cada vegada més a les preocupacions reals de la ciutadania perquè els debats passin de les pantalles a les cases.

Obstinada a no elevar-se per sobre dels espectadors, cuida el fons i la forma perquè el seu públic s’enganxi, s’impliqui i s’emocioni. Per això, no dissimula quan s’enfada, riu o treu ferro a situacions i opinions que poden ser massa tenses. Passional i realista, manté els seus ulls i sobretot la figura d’aquella nena que va créixer davant onades altes i marees fortes.

UN TIEMPO NUEVO CUATRO, DISSABTE 21.30 HORES