La Vanguardia (Català-1ª edició)
Brussel·les demanarà als estats que es reparteixin 120.000 refugiats més
Hongria critica Alemanya i acusa Europa d’encoratjar l’arribada d’estrangers
Els governs europeus comencen a suavitzar a poc a poc la seva actitud davant l’augment de les sol·licituds d’asil, alarmats pel drama humanitari que comporta el fenomen i impel·lits per les seves responsabilitats legals amb els qui necessiten protecció internacional.
Alemanya i França van apostar ahir per pactar un sistema “obligatori i permanent” de repartiment de demandants d’asil a la Unió, una proposta que la Comissió Europea presentarà la setmana que ve amb objectius més ambiciosos que els plantejats (i rebutjats pels governs) fa dos mesos: redistribuir entre 100.000 i 120.000 demandants d’asil més en els diferents països de la UE, segons van indicar fonts co- munitàries. Al juliol els governs van rebutjar el pla per repartir-se’n 40.000. La nova proposta beneficia no només els qui hagin arribat per Itàlia o Grècia, sinó també els que siguin a Hongria, la ruta més utilitzada aquest estiu. Encara que el debat fa dos mesos va derivar en un agre intercanvi d’acusacions entre països rics i pobres, fronterers i centrals, l’executiu comunitari està convençut que l’agreujament de la crisi migratòria ha obert els ulls a molts governs i creu que el seu nou pla tindrà més bona acollida.
El pla de la Comissió inclou una llista comuna de països segurs, per detectar i expulsar abans els emigrants que no tinguin dret a protecció, la construcció de més camps d’acollida fora de la UE i més control fronterer. El seu president, Jean-Claude Juncker, anunciarà les propostes dimecres a Estrasburg, a pocs dies de la reunió extraordinària dels ministres d’Interior europeus.
En paral·lel, el Govern britànic va anunciar ahir un important canvi d’actitud amb la seva decisió d’acollir ciutadans sirians actualment refugiats als camps de l’ONU. David Cameron havia defensat fins ara que fer aquest pas agreujaria la crisi perquè animaria més persones a emprendre el viatge cap a Europa. Els països de l’Est també van rebutjar les quotes i s’estan tornant a coordinar per oposar-s’hi. Però ahir la primera ministra de Polònia, Ewa Kopac, va fer una distinció important entre emigrants econòmics, que diu que no poden assumir, i els refugiats, al·ludint al “deure moral” d’acceptar-los.
El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va ser l’excepció a aquest incipient canvi d’actitud. Al seu parer, el deure moral d’Europa és a dir a aquestes persones que “Sisplau no vingueu. Per què heu de venir de Turquia a Europa? Turquia és un país segur. Quedeu-voshi. És arriscat de venir. No podem garantir que sigueu acceptats (...) És millor per a la vostra família, per als vostres fills, per a vosaltres mateixos, que us hi quedeu”, va defensar Orbán, de visita oficial a Brussel·les.
Amb l’estació de tren de Budapest col·lapsada per l’arribada d’estrangers amb direcció a Alemanya, bloquejats perquè no compleixen les normes europees d’asil, el líder hongarès va arremetre contra Angela Merkel per haver “convidat” els sirians a anar al seu país: “És un problema alemany, no europeu”, va dir. El dirigent hongarès va acusar les institucions europees de “crear falses il·lusions” en la gent i encoratjar l’arribada massiva d’emigrants parlant de quotes; aviat arribaran “desenes de milions”, va vaticinar, encara que es va declarar obert a estudiar el pla si serveix per “treure gent d’Hongria, no per portar-ne més”. Als seus comentaris contra l’arribada de musulmans apel·lant a les arrels cristianes d’Europa hi va replicar el president del Consell, Donald Tusk, que va recordar que els valors cristians obliguen a mostrar solidaritat, “sigui quina sigui la raça, la religió o la nacionalitat de la persona”.
Orbán demana als refugiats que no vinguin a Europa: “Turquia és un país segur; quedeu-vos-hi”