Civisme polític i 27-S

Joan Rigol i Roig, Ernest Benach i Pascual i Núria de Gispert i Català

Els tres sotasignats, adscrits a partits diferents, hem compartit l’honor de presidir el nostre Parlament, un càrrec que és una incitació a viure la política des d’una perspectiva institucional. No endebades, el Parlament de Catalunya és la casa comuna de les forces polítiques que han assolit l’aval democràtic. JOAN RIGOL I ROIG, ERNEST BENACH I PASCUAL I NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ,

Però avui ens pronunciem com a ciutadans que participem en una llista electoral concreta, i no ho fem per caprici, sinó per un sentit del deure, atès que en la nostra trajectòria política hem constatat les limitacions que té l’actual situació estatutària de Catalunya i tenim la convicció que cal superar-la.

Creiem que tot avenç en l’autogovern català, davant un govern de l’Estat espanyol que es nega a tot diàleg, només és possible pressionant i manifestant la ferma voluntat del nostre poble. Ho reclamem des del sentit i els valors democràtics i cívics, sense ruptures socials. És així com els catalans volem avançar.

I la legalitat no pot ser cap obstacle a la voluntat democràtica d’un poble, perquè tota legalitat Hem arribat a la convicció personal, per trajectòries diferents, que Catalunya necessita la plena sobirania ha d’integrar en el seu si la legitimitat de reclamar drets fonamentals que persones i col·lectivitats reivindiquen com a seus, i també la via per reconèixer-los. La legalitat no és només obeir ni pot, per mitjà de les seves pròpies normes, fer pràcticament impossible que es doni resposta als drets reclamats i al dret a decidir que exigeixen el 80% dels catalans.

Els tres signants compartim la convicció personal que Catalunya necessita la plena sobirania. Hem arribat a aquesta convicció per trajectòries diferents: o bé des de l’inici del compromís polític personal, o bé per la progressiva evidència de l’ofec que representa per al nostre poble formar part d’un Estat que no ens accepta com som i no ens garanteix donar resposta a les necessi- tats del nostre futur social, econòmic i cultural.

Pensem en el món cada vegada més complex que es trobaran les noves generacions de catalans. Davant d’una economia globalitzada sense criteris de solidaritat i justícia, necessitem reconstruir el nostre Estat de benestar (educació, sanitat, pensions, serveis socials); necessitem disposar de prou recursos per a les persones que no troben l’oportunitat d’un treball i d’un habitatge dignes; necessitem obrir perspectives per a una nova economia basada en el coneixement i l’aportació del valor afegit. En resum, necessitem els 16.000M d’euros anuals que