La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una cançó desesperada
Silvia Hinojosa Com a plebiscit, al 27-S cal objectar-li el defecte d’origen, tota una peculiaritat, que té un bloc del sí, que formen els partidaris de la independència de Catalunya, però no té revers, perquè els que volen continuar vinculats a Espanya es resisteixen a ser etiquetats sota el mateix rètol. No hi ha un bloc del no, però si n’hi hagués..., si n’hi hagués, ahir potser hauria celebrat el seu primer acte de campanya.
La cita va ser la presentació d’un llibre de l’arquitecte i membre de la junta de Societat Civil Catalana Mariano Gomá, en una llibreria de Barcelona. L’amistat amb l’autor va reunir a la mateixa taula i sota la protecció de l’entitat antisobiranista quatre polítics que, amb matisos, comparteixen el punt de partida de no voler la independència: l’alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, l’exfiscal i candidat d’Unió al 27-S Martín Rodríguez Sol, la candidata de Ciutadans Susana Beltrán i l’exalcalde de Castelldefels i candidat del PP Manuel Reyes. “Som unionistes”, va resumir la presentadora, Anna Caballé, professora de literatura de la Universitat de Barcelona, que va utilitzar el terme amb què col·loquialment s’engloba els antisecessionistes, encara que ells no es defineixin així.
Els quatre polítics van flanquejar Mariano Gomá, que els va definir com a “valents” per ser allà. També va dir que, desesperat per la “deriva secessionista”, s’havia vist obligat a escriure aquest llibre, en què recopila articles publicats a la premsa de Lleida i altres textos personals. Gomá es refereix al procés sobiranista com un engany col·lectiu, compara l’Onze de Setembre amb una “demostració sindical franquista” i assegura que el president de la Generalitat “camina trontollant com un begut” i “morirà capitulant”. En la seva intervenció, Susana Beltrán, vicepresidenta de Societat Civil fins a la seva designació com a candidata de C’s, va confessar que després de llegir el llibre havia recomanat a l’autor un antídot. “Comparteixlo amb tothom”, va fer broma després la presentadora. Beltrán no va oblidar elogiar el llenguatge directe de l’autor, “que surt del cor”. També ho va fer Rodríguez Sol, que va destacar l’amistat familiar que l’uneix a l’autor per justificar la seva assistència, tot i que va defensar també la llibertat d’expressió i la necessitat del consens. Però potser el millor va ser el plet municipal entre Ros i Reyes, o entre Castelldefels, on viu l’autor Gomá, i Lleida, d’on és la família.
“On els valors es perden [...] queda el gèlid ictus de la mort”, es llegeix al llibre, Vint cançons desesperades i un poema d’amor... per Catalunya, en què Gomá acaba demanant disculpes a Pablo Neruda, no se sap si perquè juga amb un dels seus títols.