Reacció del BCE davant la crisi xinesa

NOVAMENT Mario Draghi s’ha mostrat disposat a fer tot el que calgui per sostenir el creixement econòmic i la inflació a Europa davant els nous riscos que es deriven del menor creixement de la Xina i de la resta dels països emergents.

El Banc Central Europeu (BCE), segons el seu president, no s’ha fixat cap límit per augmentar la seva capacitat de flexibilització de la política monetària, ni en quantitat ni en temps, i reafirma la seva voluntat d’utilitzar –en cas que sigui necessari– tots els instruments que té a la seva disposició. De moment mantindrà els tipus d’interès en mínims i les injeccions monetàries previstes, que són de 60.000 milions d’euros mensuals, per impulsar l’encara feble creixement europeu.

Les paraules de Mario Draghi, acollides molt favorablement per les borses internacionals, que van registrar importants pujades, ofereixen un missatge de confiança, pel suport monetari que suposen per a l’economia, però reflecteixen també la inquietud del consell del BCE per la repercussió que pot tenir la frenada del ritme del creixement de la Xina. De moment, la institució ha revisat lleument a la baixa les seves previsions de creixement econòmic i d’inflació per a aquest any i els dos anys vinents.

El producte interior brut dels dinou països de l’eurozona creixerà globalment aquest any un 1,4% davant l’1,5% inicialment previst, un 1,7% davant l’11,9% el 2016 i un 1,8% davant el 2% el 2017. Segons el parer del BCE, aquest impacte negatiu en el creixement econòmic ve impulsat per la debilitat de la demanda dels països emergents, que suposarà menys exportacions europees, i pels efectes que tindran les turbulències financeres i la caiguda de les borses.

De moment, és escàs l’èxit del Banc Central Europeu en l’intent d’elevar la inflació europea fins a taxes del 2%, ja que a l’agost ha augmentat tan sols un 0,2% a l’eurozona i està previst que acabi l’any fins i tot per sota d’aquesta xifra, fins al 0,1%. Draghi culpa d’això la substancial caiguda dels preus del petroli i espera que, finalment, la inflació europea repunti fins a l’1,1% el 2016 i l’1,7% el 2017.

L’estratègia d’una política monetària més expansiva, anunciada ahir pel BCE, sembla atendre així mateix la crida recent del Fons Monetari Internacional perquè els grans països industrialitzats adoptin mesures per combatre l’efecte contagi de la frenada de la Xina i la resta dels països emergents. Però, com afirma també Mario Draghi mateix, només amb la política monetària no n’hi ha prou.