Atac a l’Estat de dret

Cap a l’any 1937, el pastor luterà alemany Martin Niemöller, que originalment havia donat suport al partit nacionalsocialista alemany fins que es va adonar del veritable caràcter d’aquest partit, va escriure una breu però contundent poesia. Comença dient: “Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista...”. Segueix amb el seu silenci quan van anar a buscar els socialdemòcrates, els sindicalistes, els jueus... I acaba dient: “Quan han vingut a buscar-me a mi, ja no hi queda ningú per protestar”. Efectivament, el van anar a buscar.

I ara, el Govern espanyol presenta un projecte pseudolegislatiu que tothom coincideix com de “contra Mas”. Una mena de llei per la qual el Tribunal Constitucional, sense audiències públiques, ni fiscals acusadors, ni advocats defensors, ni cap garantia per l’acusat, pot per iniciativa pròpia o a petició del Govern, sense escoltar les parts, imposar sancions econòmiques greus i inhabilitacions polítiques per suposats delictes.

Les paraules de Niemöller són ben actuals. I potser cal dir tant a aquells que aplaudeixen l’acció com a aquells que callen, que si avui no alcen la veu, podria passar que qualsevol dia vagin també contra ells... I ja no hi hagi ningú que alci la veu.