Pròxima estació, la batalla

El metro de plaça Catalunya, escenari d’enfrontaments entre policies i manters

Quantes cròniques es titularan avui Paisatges després de la batalla, jugant amb la novel·la de Juan Goytisolo, només superada per una altra de García Márquez en usos espuris. Per sort, ningú no titularà Crònica d’una mort anunciada, però... El que havia de passar, com adverti- en policies i manters, va passar ahir. Els passatgers que sortien del metro a l’estació de plaça Catalunya es van trobar, cap a les 15.40 hores, amb la guerra.

“Això comença a ser habitual: els agents els persegueixen fins als torns, els manters es colen, baixen a les vies, agafen pedres i tornen per tirar-los-hi”, explica una treballadora del metro. “Han llançat pedres?”, li pregunten. I ella entra a la taquilla i surt amb un munt a les mans. “I aquestes són de les petites”, precisa un vigilant. “Això estava ple: nens, dones embarassades, un cotxet de nadó”. Encara que les normes de la mateixa policia municipal ho prohibeixen taxativament “per qüestions de seguretat”, alguns agents van perseguir els manters fins a les andanes. Inspectors i sotsoficials els van comminar a sortir d’allà, mentre provaven de posar calma. El passat sempre torna. Aquest diari va publicar el 12 l’agost la història de cinc germans senegalesos que viuen de la venda ambulant il·legal. El protagonista del relat, Khadim, va desencadenar els fets. Un altre reportatge, del 26 d’agost, explicava una matinada amb la Guàrdia Urbana i els manters jugant al gat i a la rata a la Rambla. Aquella història elogiava un agent veterà, “un Plini de carn i ossos”, l’experiència del qual el convertia en un far per als seus companys novells. Aquest sotsoficial va ser un dels agents que va posar ordre entre uns i altres (se’l veu en vídeos gravats pels manters) i va impedir fets encara més greus.

Tot va passar en uns minuts. Què va passar ja és més difícil d’explicar. El duc de Wellington deia que una batalla mai no es podia narrar amb exactitud perquè és com un ball amb molts moviments i és impossible que algú els