Més que un general

PAviador de l’Armada dels Estats Units etersen, nano, l’Armada presenta oportunitats per a paios com tu”, li va comentar l’oficial que va revisar el seu examen d’accés al exèrcit dels Estats Units quan va veure que havia tret una molt bona nota. “Per Déu, nano, podries ser un gran sobrecàrrec”, va afegir per enfonsar les perspectives del llavors jove Frank Petersen, que va persistir en la seva carrera militar fins a convertir-se en el primer aviador i primer general dels marines d’origen afroamericà.

Mort el 25 d’agost a Stevensville (Maryland) als 83 anys a causa d’un càncer de pulmó, aquest oficial dels Estats Units va aconseguir entrar el juny del 1950 a l’Armada i aviat va començar a pujar rangs, tot just dos anys després que el president Truman eliminés la barrera racial en els cossos militars del país. Malgrat això, Petersen no va trobar en l’exèrcit un paradís allunyat de la cruel realitat del sud segregat on es va criar.

El seu test per allistar-se, que va repetir per sospites d’haver fet trampes, va ser el primer avís, que més tard es va confirmar durant l’entrenament a Florida, on el conductor de l’autobús militar l’obligava a seure al final, separat de la resta dels seus companys, blancs. “Per ser sincer, no sabia que els negres estàvem admesos en el programa”, va explicar a The Washington Post sobre els seus inicis. “Els marines van ser dels darrers a plantejar-se la integració de les seves forces”. El seu instructor va intentar suspendre'l en un dels exercicis aeris per enfonsar la seva carrera, però els seus companys el van defensar i quan va completar la seva formació va ser designat tinent segon.

El 1953 va volar en 64 missions de combat a Corea i va ser condecorat amb la Creu de Vol Distingit. Més endavant, durant la guerra del Vietnam, ja va exercir com a cap d’esquadró i va fer més de 250 missions. El 1968, el seu avió va ser tocat a la zona desmilitaritzada per les bateries antiaèries. Va rebre la medalla de Cor Porprat per les ferides sofertes en combat. En total va acumular més de 4.000 hores de vol en bombarders i caces fins que el 1970 va passar a fer feines administratives.

El 1979, tres dècades més tard de l’obertura racial de Truman, Pe- tersen va ser nomenat general de brigada i es va convertir així en el primer alt càrrec afroamericà del Cos de Marines dels Estats Units.

Aquell mateix any va ser nomenat home de l’any de l’NAACP. Va ascendir fins al grau de tinent general el 1986 i va comandar més de 7.000 militars i 6.000 civils a la base militar de Quantico, Virgínia. En Into the tiger’s jaw (1998), la seva autobiografia, va explicar que, malgrat els canvis, encara quedava molt camí per recórrer: “Els ascensos, la designació de càrrecs i els càstigs desproporcionats eren les tres àrees on el racisme era més dur, i fins a cert punt, encara ho són avui dia”.

Petersen va néixer l’any 1932 a Topeka, Kansas, un dels estats més tancats en matèria racial, i va pensar que a l’exèrcit podria escapar d’aquesta realitat. Fill d’una professora i un venedor de la General Electric i aficionat a la ràdio de les Illes Verges, Petersen va créixer escoltant el món des de les ones i enamorat de Joe Louis per un motiu molt senzill: “A quin altre lloc podria un home negre picar a un blanc amb total impunitat i sortir després somrient amb les butxaques plenes de diners?”, feia broma.

Quan es va retirar el 1988 hi havia 20.163 oficials en els marines, dels quals 960 eren afroamericans, segons les xifres de l’Armada. En l’actualitat, de 20.924 alts càrrecs, 1.115 són negres. Malgrat els “senyals subtils de canvi”, Petersen sempre va defensar que els progressos mai no van ser suficients, i els números li donen tota la raó.