La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un jutge diu que un Goya i un Greco de Muñoz Ramonet són de Barcelona
Una sentència a Alcobendas rebutja la demanda dels descendents del financer
El llegat de Julio Muñoz Ramonet acaba de passar un altre episodi judicial, encara que segurament no serà l’últim. Aquesta vegada el jutjat de primera instància núm. 4 d’Alcobendas (Madrid) ha desestimat la demanda presentada per la societat Culturarte, que representa els descendents de Julio Muñoz, sobre la propietat de dues de les obres més valuoses de la col·lecció que va passar per herència a l’Ajuntament de Barcelona.
Es tracta de La Verge del Pilar, de Francisco de Goya, i de L’Anunciació, d’El Greco, valorades en un dels inventaris en uns set milions d’euros. Són dues obres que el polèmic financer Muñoz Ramonet va adquirir del mecenes Ròmul Bosch i Caterineu. Després de la mort del financer a Suïssa, el 1991, l’Ajuntament de Barcelona va ser declarat hereu de la seva residència de Barcelona i de tot el seu contingut, incloent-hi les obres i suposadament aquestes dues, però llavors les quatre filles del mort van iniciar una sèrie de plets que encara es prolonguen. Quan l’Ajuntament va prendre final- ment possessió del palauet del carrer Muntaner de Barcelona, antiga residència del marquès d’Alella, es va trobar que estava pràcticament buit. Tot i això, els quadres de Goya i El Greco van aparèixer en un apartament de Benidorm, propietat del seu gendre Jesús Castelo, i un dels néts els va fer arribar llavors a la Guàrdia Civil. En la demanda presentada a Alcobendas, la societat Culturarte feia constar que les filles no eren les propie- tàries perquè els dos quadres havien estat venuts a Jesús Castedo, encara que aquest no ho podia provar perquè li havien robat
Les filles de Muñoz Ramonet litiguen contra l’Ajuntament de la ciutat per retenir les seves obres d’art
la carta de compravenda. Tampoc no ha pogut demostrar el pagament al testador. A més, es dóna la circumstància que en el transcurs del plet de divorci d’Isabel, una de les filles de Muñoz Ramonet, amb el seu marit Jesús Castelo va al·legar precisament que aquest s’havia emportat aquests dos quadres.
El jutge al·lega que “la demandant Culturarte no s’ha conduït amb una correcta bona fe processal” i ha presentat “al·legacions extemporànies” per evitar el compliment de la sentència del Tribunal Suprem que reconeix a l’Ajuntament de Barcelona la propietat sobre les obres artístiques del llegat de Muñoz Ramonet.
La Fundació Muñoz Ramonet, creada per l’Ajuntament de Barcelona per gestionar l’herència, tenia la intenció de restaurar i cedir aquestes dues obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tot i això, contra la sentència del 30 de juliol passat es pot presentar recurs d’apel·lació. I atesa l’actitud obstruccionista que han mantingut les filles de Muñoz Ramonet no s’ha de descartar que el litigi es mantingui amb aquesta o altres apel·lacions.