Anys daurats

Director: Noah Baumbach Intèrprets: Ben Stiller, Naomi Watts, Adam Driver, Amanda Seyfried. Producció: EUA, 2015. 97 min. While we’re young. Sàtira dramàtica. Assegura el tango que vint anys no són res, però ja se sap que els tangos són molt exagerats. El cert és que arriba un moment en què sembla que de tot en fa vint anys. De la mateixa manera, vint anys són la mesura de l’avenir. I més o menys vint són els anys que separen les semblants protagonistes d’aquesta sàtira molt seriosa, o aquest drama atapeït de situacions divertides, sobre l’abisme generacional que resulta Mientras seamos jóvenes.

El matrimoni format per Josh (Ben Stiller) i Cornelia (Naomi Watts) comencen a freqüentar els joves Jamie (Adam Driver) i Darby (Amanda Seynfied), casats com ells, però que semblen habitar un planeta completament diferent: el planeta de la joventut. Malgrat que tots quatre viuen en un Nova York que sembla tret de qualsevol pel·lícula de Woody Allen, la jove parella, a ulls del matrimoni veterà, són com uns extraterrestres que habiten un món distant i ple d’encant. Allà on Josh i Cornelia comencen a descobrir virtuts que mai no van tenir o que, si les van tenir, han quedat llargament oblidades. Però Baumbach vol anar més enllà de l’abisme generacional i, d’aquesta manera, estableix un joc de miralls en què, especialment ells, els protagonistes masculins del film, Josh i Jamie (magnífics Stiller i Adam Driver) es miren i s’observen. Un, amb franca admiració, redescobrint el millor de si mateix. L’altre, amb intencions poc clares. En aquest joc del gat i la rata, puntuat per les topades entre les dues parelles, Mientras seamos jóvenes troba una palpitació que el dota, a més, d’un corrent profund que travessa de banda a banda la comèdia de confusions i despropòsits que també és. igual que travessa el film una reflexió col·lateral sobre el documental els dos protagonistes són documentalistes i moltes altres qüestions: la naturalesa de la maternitat, el valor de l’amistat i els perills de l’ambició, del fingiment i de l’èxit. Sense oblidar una sàtira d’aquests temps digitals i tecnològics.

Com ja va fer a Frances Ha (2012) i, sobretot, a Greenberg (2010), Baumbach ofereix una diàfana comèdia sobre uns personatges gens evidents, plens de grisos en la seva recargolada naturalesa. Sobre ells, especialment, sobre els protagonistes masculins –les dones queden massa reduïdes a meres comparses– Mientras seamos jóvenes subratlla que vint anys, efectivament, són suficients per marcar dos estils de vida.

Però més que això, que no deixa de ser una qüestió de formes i de moda, Baumbach posa l’accent en les arrugues profundes que deixa l’existència. I en la necessitat de tornar, encara que sigui amb el front musti. Com afirma el tango.