La Vanguardia (Català-1ª edició)

El Barça i la porteria blanca

-

Recuperada la tranquil·litat institucio­nal després de les últimes eleccions, el Barça hauria de començar a pensar no només en la temporada iniciada, sinó en el futur a mitjà termini. Messi no serà etern, i la marxa de Xavi i Pedro deixa buits. Sol dir-se que ningú no és insubstitu­ïble, però les baixes cal proveir-les bé. I això inclou a la llarga l’astre argentí, del qual no pot dependre indefinida­ment ni tot l’equip ni el projecte esportiu i social del FC Barcelona.

Serà molt interessan­t, en aquest context, l’estrena d’Arda Turan. El seu fitxatge no és una aposta a llarg termini –té 28 anys–, però caldrà comprovar si afegeix grapa al joc blaugrana. El trident no està sent particular­ment efectiu en aquesta arrencada de la temporada. Tant als partits de la Supercopa amb l’Athletic de Bilbao com en els dos primers enfrontame­nts de la Lliga, al Barça se l’ha vist espès. Iniesta sap que té posats al damunt tots els focus i probableme­nt li vagi bé el reforç d’un legionari romà com Arda, acostumat a lluitar contra tota mena de murs i muralles.

Queden, per tant, aspectes per resoldre de mig camp cap endavant. Enrere, en canvi, sembla que estan més resoltes les coses, sobretot si Piqué s’asserena una mica, una vegada complerta la sanció per les seves irades protestes en el partit de tornada de la Supercopa. El càstig rebut va ser excessiu i desproporc­ionat, però no ha de servir per obrir el capítol dels pretextos. Al Barça comencen a sentir-se massa queixes per les actuacions arbitrals. Mal camí. Menys queixes, per tant, i més efectivita­t.

El Barça té, d’altra banda, alguns riscos fora del rectangle de joc. En

Es poden imaginar les rialles d’Iker Casillas, que té el cor blanc, però també ulls per veure-hi

concret, respecte als processos judicials pel fitxatge de Neymar. N’hi ha un a Barcelona i un altre a l’Audiència Nacional. Fiscalia i Advocacia de l’Estat no desistiran en el seu afany de veure el Barça condemnat. Atenció a aquest front.

A la casa blanca, en canvi, el problema no és d’atenció, sinó de ridícul universal. El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, s’ha decidit a concedir alguna entrevista –ahir a la nit anava a El larguero, de la SER– per donar explicacio­ns pel desgavell del fitxatge de David de Gea, però el mal ja està fet. I el paperot. La meta blanca sembla un lloc maleït. Només es pot imaginar les rialles d’Iker Casillas, que té el cor blanc, com va dir al seu comiat, però també ulls per veure-hi. L’obsessió de la cúpula blanca pels fitxatges llampants els ha fet perdre aquesta vegada els patins. La persecució per la contractac­ió de Neymar encara pot costar algun disgust al Barça. Però el frustrat fitxatge de De Gea forma part d’una altra antologia, la del disbarat.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain