La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Els drons maten molts més civils que terroristes”
Fa més d’una dècada que hi ha una guerra protagonitzada per drons dels Estats Units contra el Pakistan, però no se’n parla, no hi ha imatges d’aquesta guerra. A les zones tribals del Pakistan no hi poden entrar estrangers. Per això vaig decidir fotografiar al meu país mitjançant drons les mateixes situacions en les quals mor la gent al Pakistan: casaments, funerals, quan estan fent esport...
És la seva manera de denunciar la situació? Pretenc iniciar un debat públic sobre si aquests “atemptats a la carta” que esquiven les lleis nacionals i internacionals és el que realment volem.
És la guerra contra el terrorisme. Els informes de periodistes locals i grups de drets humans mostren que sovint els objectius són mercats, escoles, hospitals... I que molts atacs són preventius.
Maten gent que encara no ha fet res? Sí. I per disparar a un sospitós, al qual haurien de detenir i jutjar, maten tothom que hi hagi al voltant. Tot gestionat per la CIA.
En diuen danys col·laterals. Vaig aconseguir una llista de centenars d’aquests atacs amb drons al Pakistan i el Iemen en els quals ha estat comprovada la mort d’innocents, des de la d’una àvia que collia verdures envoltada dels seus néts, fins a 18 treballadors morts en una vila mentre menjaven al final de la seva jornada, o la de 17 persones en un casament.
Com seleccionen els objectius? Controlen els telèfons mòbils i quan una persona sospitosa es reuneix amb una altra, els tiren un míssil. Si el tema transcendeix, diuen que han matat un terrorista perillós.
I tot queda per demostrar? Aquesta és la batalla constant entre la premsa i el Govern. La idea de la guerra dels drons s’ha venut a l’opinió publica com una nova arma màgica que mata només terroristes, quan en realitat la seva efectivitat és baixíssima (2%), maten moltíssims més civils que terroristes.
Qui comanda aquests aparells? Joves operadors que treballen per parelles i que han estat entrenats a base de videojocs. Estan a 12.000 quilòmetres del seu objectiu, molts a Las Vegas, en un petit cubicle.
És com una guerra virtual? Sí. Mentre a l’altra banda la gent viu pendent d’aquests aparells que brunzeixen al cel constantment, dia i nit, i que en qualsevol