Editar en català

Les xifres sobre l’edició en català anunciades ahir per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana revelen anomalies, que s’afegeixen a la doble crisi –econòmica i de canvi d’hàbits– comuna a la resta de països de l’entorn i al problema ja conegut d’haver de competir en un mercat petit amb potents editorials en castellà. La primera és que el pes del llibre de text és excessiu (45%). La segona és que l’èxit del llibre infantil en català no tingui continuïtat i que els joves d’entre 20 i 30 anys abandonin l’hàbit de la lectura. N’hi ha més: el cost que tenen fa gairebé quimèrica l’amortització de les traduccions, el llibre de pensament en català ja és gairebé invisible, hi ha un 35% de catalans que no llegeixen cap llibre i un 5% més que només ho fan per estudi o feina... Els editors reclamen, sense que ningú els atengui, un programa de llibres a les televisions públiques, una política més decidida contra la pirateria i dotar les biblioteques de recursos per comprar llibres que atreguin els lectors i donin suport als editors.