Modernitat líquida

Joan-Pere Viladecans recorda la solidesa d’altres èpoques: “En els temps del rigor, s’elogiava, i s’admirava, la coherència d’una trajectòria artística. La congruència d’una figura del pensament o de la vida pública. El rigor en el desenvolupament d’una idea fins al final. Sense anar més lluny: la sòlida serietat del veí de dalt. El recorregut del pedagog conseqüent. Ja no es dóna valor a res d’això. No hi ha una exigència social de l’ètica”.