La Vanguardia (Català-1ª edició)
Europa s’obre a l’asil però intentarà accelerar l’expulsió d’irregulars
Brussel·les demana als governs de ser solidaris davant una crisi que “serà llarga”
Europa s’obre a poc a poc a la idea que només amb un repartiment equitatiu de l’esforç es podrà estar a l’altura del desafiament que suposa l’arribada de milers de persones que fugen de la guerra de Síria. Aquesta obertura, amb la qual no combreguen tots els països, anirà acompanyada d’un enduriment de les normes sobre retorn d’immigrants irregulars i el reforç del control de les fronteres exteriors de la Unió.
Aquestes mesures formen part del pla d’emergència que la Comissió Europea presentarà la setmana que ve, va confirmar el seu vicepresident, Frans Timmermans, en roda de premsa des de l’illa de Kos (Grècia). Els governs d’Alemanya, França i Itàlia, els defensors més importants del repartiment de re- fugiats, van reclamar ahir per carta a Federica Mogherini, vicepresidenta de la Comissió Europea i cap de la diplomàcia comuna, que treballi en aquest sentit en els seus contactes amb tercers països. Es tracta no només de complir la llei, argumenten, sinó d’alliberar valuosos recursos públics per als qui més els necessiten.
Aquest és un dels problemes de l’actual sistema d’asil identificats per Brussel·les. Holanda, per exemple, triga només 10 dies a examinar i rebutjar una petició de protecció internacional que arriba d’un ciutadà dels Balcans, va explicar Timmermans, mentre que Alemanya necessita uns sis mesos per resoldre la mateixa sol·licitud, un temps excessiu que Brussel·les vol ajudar a reduir amb una aplicació més uniforme de la llei i l’aprovació d’una llista comuna de països segurs en la qual hi haurà tots els paï- sos candidats a la UE.
Encara que les normes europees estableixen que els emigrants a qui no es reconeix el dret a l’asil a la UE han d’abandonar el territori comunitari encara que vulguin quedar-s’hi a treballar, la realitat és que només un terç són tornats al seu país d’origen, d’acord amb les xifres amb què treballa la Comissió. La firma d’acords de repatriació amb els països d’origen d’immigració és un dels temes en què la Unió vol “concentrar els seus esforços” en els propers mesos, va confirmar ahir Mogherini a Luxemburg, a l’inici d’una reunió informal de ministres d’Exteriors europeus que avui abordaran el vessant de política exterior de la crisi migratòria.
Aquestes mesures estan incloses també entre les que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, van demanar ahir formalment a la Comissió que impulsi per abordar la crisi actual. Aposten per “un me- canisme permanent i obligatori” de repartiment de refugiats, i per evitar la paraula prohibida que ha enverinat els debats anteriors (les quotes) i que va portar París a distanciar-se de la proposta original de Brussel·les de repartir i recol·locar 40.000 refugiats. La petició conjunta d’aquesta mesura per part d’Alemanya i França és un suport important per a la proposta que l’executiu comunitari anunciarà la setmana que ve de repartir 120.000 potencials refugiats en la Unió, en concret als que es trobin a Itàlia, Grècia i Hongria, els més afectats pel repunt d’arribades. La mesura té el rebuig del Grup de Visegrad (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia), segons van reiterar ahir els seus dirigents en una cimera regional; sols, tot i això, no podrien frenar-ne l’aprovació. Espanya, que al juliol es va oposar a les quotes, ha suavitzat la seva resposta i està oberta ara a negociar. Alemanya i França reclamen també accelerar l’obertura abans de final d’any de hot spots o centres d’acolliment a les fronteres exteriors d’Itàlia i Grècia per, allà mateix, distingir entre refugiats i emigrants econòmics. També demanen d’augmentar el suport als països veïns de Síria, en especial a Turquia, que són els que fins ara han suportat l’esforç més gran per fer front a la crisi.
Merkel i Hollande aposten per un “mecanisme obligatori i permanent” per repartir els refugiats