La Vanguardia (Català-1ª edició)
Obama complimenta el rei saudita i el calma sobre el pacte amb l’Iran
Els EUA prometen “contrarestar” les activitats desestabilitzadores de Teheran
El president dels Estats Units, Barack Obama, i el rei Salman bin Abdulaziz al-Saud, de l’Aràbia Saudita, van escenificar ahir a la Casa Blanca una mena de reconciliació, després que el monarca deixés penjat el líder de la primera potència mundial el maig passat pel pacte amb l’Iran i altres diferències que havien enterbolit les relacions entre els dos antics aliats. Salman va ser rebut ahir al despatx oval i després es va quedar a dinar a la Casa Blanca, una deferència reservada als aliats més propers als Estats Units o als líders mundials. L’objectiu era aclarir qualsevol dubte pel que fa l’aliança que mantenen els dos països des de fa més de mig segle i, sobretot, tranquil·litzar el monarca sobre el pacte nuclear establert amb l’Iran que va propiciar els Estats Units amb altres cinc potències mundials.
Era el primer cop que aquest rei saudita, coronat al gener, visitava la Casa Blanca, i el principal assumpte de l’agenda bilateral era sens dubte les noves capacitats d’influència que tindrà a l’Orient Mitjà la república dels aiatol·làs, alliberada de les sancions econòmiques.
“Estem decidits a continuar cooperant molt estretament en la lluita contra les activitats terroristes a la regió –va declarar Obama–, incloent-hi la nostra batalla contra l’Estat Islàmic, i analitzarem l’aplicació de l’acord amb l’Iran perquè no tingui armes nuclears i per contrarestar les seves activitats desestabilitzadores a la regió”.
L’aliança dels Estats Units amb l’Aràbia Saudita interessa mantenir-la a les dues parts, però els temps i les prioritats han canviat. Per una banda, els Estats Units ja no necessiten tant el petroli sau- dita, que suposa a penes el 6% del total que consumeix els EUA. Per l’altra, el nou rei es mostra més exigent que el seu antecessor, Abdul·lah, respecte a les contrapartides dels acords. Aràbia Saudita i les monarquies del Golf, que són sunnites, veuen com una amenaça l’augment de la influència xiïta a la regió que està propiciant l’Iran amb el seu suport al règim sirià de Baixar al-Assad, a la guerrilla huthi al Iemen i a Hizbul·lah al Líban. L’acord nuclear comporta un flux de milers de milions de dòlars a Teheran que les monarquies del Golf temen que es destinin a rearmar les organitzacions que desestabilitzen la zona per guanyar aquesta influència. Probablement per això el rei saudita va fer una referència a la rela- ció amb els EUA vinculant-la amb l’estabilitat a l’Orient Mitjà i la pau mundial en una moderada interpel·lació a Obama: “La nostra relació és beneficiosa no només per als nostres dos països, sinó per a tot el món. Volem treballar junts per la pau mundial”, va dir Salman, i va afegir: “La nostra regió ha d’aconseguir l’estabilitat (...) i estem disposats a cooperar amb vostè per aconseguir-la.”
Des d’aquest punt de vista, els xeics pretenien una implicació militar dels Estats Units més significativa, del nivell d’una aliança com ara l’OTAN –que és impossible tenint en compte el vincle dels
SALMAN BIN ABDULAZIZ “Volem treballar junts en l’estabilització de la regió per assegurar la pau mundial” LA RESPOSTA El Pentàgon enllesteix el lliurament d’una comanda d’armes a Riad per mil milions de dòlars
Estats Units amb Israel–, però les converses han desembocat en un acord de subministrament d’armes perquè l’Aràbia Saudita pugui participar en millors condicions en la coalició contra l’Estat Islàmic i frenar l’avenç dels huthis al Iemen. Així el Pentàgon està enllestint un subministrament, valorat en 1.000 milions de dòlars, principalment de míssils compatibles amb els avions de combat F-15, segons va informar el New York Times citant fonts governamentals, que es van encarregar d’assegurar que en cap cas la comanda no inclou nous avions de combat i menys els avançats F-35, reservats en exclusiva per a Israel.
En qualsevol cas, la visita del rei saudita a la Casa Blanca es va produir l’endemà del dia en què es va confirmar que el pacte nuclear amb l’Iran ja no té marxa enrere, un cop Obama aconseguís assegurar-se els suports necessaris per impedir que les majories republicanes al Congrés revoquin l’acord.