La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No vull gastar”
El Papa visita per sorpresa una òptica de Roma per canviar les ulleres
Francesc ha admès en diverses ocasions que enyora la seva vida a Buenos Aires, quan es podia moure en llibertat. Dijous a la tarda es va permetre una escapada, justificada –relativament– per la necessitat de canviar-se els vidres de les ulleres. El Pontífex es va presentar per sorpresa en una petita òptica del centre històric de Roma, a la Via del Babuino. Quan la gent, al carrer, es va adonar de la identitat del client, es va formar un núvol de curiosos. Fent gala de la seva proverbial austeritat, Jorge Mario Bergoglio va explicar a l’òptic, Alessandro Spiezia: “No vull una muntura nova. Només necessito canviar els vidres. No vull gastar”. Després li va xiuxiuejar a cau d’orella: “Li prego, Alessandro, cobri’m el que correspongui”.
L’òptic, òbviament, volia regalar a Francesc les lents noves. Finalment, sembla ser que va acceptar deixar-les-hi a preu de cost. El control de la vista i la decisió sobre els vidres va durar uns 40 minuts. També hi era present el fill del propietari, Luca. Després el Papa va tornar al Vaticà al mateix utilitari, en el qual havia arribat, un Ford blau, conduït per un xofer.
“Ha escoltat els meus consells, com fan tots els meus clients”, va explicar, orgullós, Spiezia. Aquesta diminuta òptica de tan sols vuit metres quadrats ha atès altres personatges il·lustres com Benet XVI, Federico Fellini, Giulietta Masina, Bill Clinton i Francis Ford Coppola. Spiezia, com a bon italià i millor botiguer, va formular el seu pensament amb delicadesa: “Crec que Bergoglio, com Wojtyla, són persones d’extraordinària simplicitat que han comprès com viure la vida perquè abans de ser sacerdots van ser homes”.
La visita de Francesc a l’òptica romana mostra el caràcter del Papa i també de la vida de la Capital Eterna. Petits negocis familiars com el dels Spiezia sobreviuen encara en gran nombre, en el centre i a la perifèria de l’urbs. Roma i altres ciutats italianes resisteixen millor que altres països la irrupció implacable de les cadenes comercials, ja siguin de restauració, roba o d’altres tipus. Això contribueix que la ciutat mantingui encara una personalitat diferenciada. Potser sense pretendreho, el Papa no només es va oxigenar fent un tomb fora dels murs vaticans, sinó que va llançar un missatge contra alguns dels trets d’aquesta globalització que ell critica.