La Vanguardia (Català-1ª edició)
Junts pel Sí planteja un camí cap a la independència sense “salts al buit”
Mas diu a la comunitat internacional que Catalunya serà un “soci de confiança”
El camí cap a la independència que planteja Junts pel Sí si el 27-S obté prou majoria per continuar endavant amb el procés sobiranista està pensat “amb rigor per assegurar que no hi haurà salts al buit” i “amb voluntat d’aportar seguretat a fi que hi hagi continuïtat institucional, jurídica, política i legal”. Aquesta és la premissa principal en què s’inspira el full de ruta de la coalició formada per CDC i ERC amb el suport de les entitats sobiranistes –Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència (AMI)– que ahir va ser presentat a l’opinió pública en un acte conjunt.
Un full de ruta que, en paraules de Carles Viver Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), “no és un document petrificat, sinó un document viu que caldrà anar adaptant a les noves situacions que vagin sorgint”. O el que és el mateix, una “guia flexible” que demostra que, en qualsevol cas, “estem completament preparats per fer front a totes les estratègies legals i jurídiques i també polítiques”, va reblar qui al seu dia va ser vicepresident del Tribunal Constitucional. A l’acte també hi van intervenir els signants del full de ruta –Josep Rull (CDC), Marta Rovira (ERC), Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (Òmnium Cultural) i Carles Puigdemont (AMI)–; també hi van ser el cap de llista, Raül Romeva, tres consellers del Govern –Francesc Homs, Germà Gordó i Jordi Jané– i representants de diverses entitats de la societat civil.
El full de ruta de Junts pel Sí fixa els passos a seguir si el 27-S les formacions que defensen el sí a la independència de Catalunya obtenen majoria, que s’obririen amb una declaració inicial del Parlament de començament del procés, que es comunicaria a l’Estat espanyol, a la Unió Europea (UE) i a la comunitat internacional. El pas següent seria la formació d’un Govern de concentració, que s’ocuparia d’ultimar les estructures d’Estat, d’obrir les negociacions amb l’Estat espanyol i de gestionar el dia a dia, i que quan considerés que “tot ja està preparat” procediria a la proclamació de la independència de Catalunya. En paral·lel, s’haurien preparat les lleis de transitorietat jurídica i del procés constituent, que el Parlament aprovaria com a pas previ a la convocatòria de noves eleccions, en aquest cas constituents. Entre el 27-S i aquests comicis haurien de transcórrer un màxim de divuit mesos, que és l’únic termini que estableix el full de ruta, i una vegada celebrades les eleccions s’obriria l’última fase amb l’aprovació de la Constitució catalana i la seva ratificació en referèndum.
Un dels aspectes concrets en què insisteix el full de ruta de Junts pel Sí és la voluntat del nou Estat català independent de romandre a la UE. Una realitat a la qual ahir també es va referir explícitament Artur Mas, que, en la seva qualitat de president de la Generalitat, va oferir una declaració institucional amb motiu dels setanta anys de la creació de les Nacions Unides en què va assegurar que Catalunya “ha de continuar formant part de la UE sigui quin sigui el futur que decideixi el poble català el proper 27 de setembre”. El líder de CDC va aprofitar l’ocasió, de fet, per efectuar la presentació d’una hipotètica Catalunya independent absolutament compromesa amb la comunitat internacional i, en aquest sentit, va garantir sense reserves que “Catalunya serà un soci de confiança a tot el món,
El full de ruta sobiranista preveu eleccions constituents en un termini màxim de 18 mesos
disposat a assumir plenament i immediatament des del primer moment totes les seves obligacions internacionals”.
I és que, segons Artur Mas, en el nou escenari geopolític mundial “Catalunya està cridada a esdevenir un eix d’estabilitat, no només d’estabilitat financera, creativitat i creixement econòmic a la península Ibèrica i al sud d’Europa, sinó també d’estabilitat en termes de seguretat, així com de convivència social i intercultural a l’oest de la Mediterrània”, va emfatitzar.