La Vanguardia (Català-1ª edició)

El poble català? Depèn

- Fernando Ónega

La glòria més gran del Tribunal Constituci­onal era que les seves sentències es complien. Hi va haver excepcions, com en tot. Fins i tot alguns òrgans de l’Estat continuen sense complir-ne alguna, però mai no hi va haver un clima de rebel·lia ni desobedièn­cia. Per això resulta difícil entendre per què el PP s’ha llançar a una reforma unilateral que ha emmetzinat el clima polític. Ara ja s’entén. Aquest cronista, almenys, ho va començar a veure clar quan el president Mas va revelar a Carlos Alsina (Onda Cero) la substància del full de ruta que ahir es va presentar: el PP n’està ben informat i sap que el TC serà la gran arma de l’Estat per frenar la independèn­cia de Catalunya. Molt més del que estava previst.

Ahir va ser el dia en què va desaparèix­er de l’horitzó l’anunciada declaració unilateral, de tan males ressonànci­es als fòrums internacio­nals. Serà substituïd­a pel començamen­t formal del procés constituen­t o de creació de les estructure­s de l’Estat, un format més suau, assossegat i més defensable davant la Unió Europea i les Nacions Unides. Solució hàbil, però que obrirà una batalla jurídica tensa i interminab­le. I aquí és on començarà a actuar el tribunal: primer, suspensió cautelar de l’acord; segon, suspensió dels responsabl­es emparada per la nova llei si el procés continua, i tercer, possible aplicació de l’article 155 de la Constituci­ó, perquè ja es donen les circumstàn­cies previstes de no complir “les obligacion­s que la Constituci­ó imposi” o “atemptar greument contra l’interès general d’Espanya”.

Aquest és l’horitzó previsible després del que ha passat aquesta setmana: la irrupció del que Juliana anomena Brigada Aranzadi, l’enrenou fenomenal ar- mat per la iniciativa del PP, la reacció de Mas d’entendre-la com un cop a l’Estat de dret i la revelació del desenvolup­ament del projecte de Junts pel Sí. Més xocs de trens, encara. Més batalla jurídica, precedida per la intenció de Junqueras de burlar-se del TC i fer gols a l’Estat espanyol, i l’Estat espanyol que blinda la porteria. Prolongaci­ó indefinida i de caràcter dramàtic de les tensions perquè, si els secessioni­stes guanyen per majoria absoluta, no se sotmetran fàcilment a una legislació que no consideren seva.

Incert futur. D’aquest diàleg o negociació que invoca el full de ruta, per descomptat ni en parlem, com en l’acudit. S’hauria de produir un miracle perquè Mas o Junqueras acceptessi­n un pas enrere o tornessin a parlar d’autonomia, concepte que consideren antic i superat. I ni tan sols un miracle no aconseguir­ia que Rajoy deixés de dir que mentre ell sigui president “no hi haurà independèn­cia de Catalunya”. Sospito que un canvi en la presidènci­a del Govern espanyol, tret que elevi al poder Pablo Iglesias, que defensa el dret a decidir, no portaria cap canvi a la conflictiv­a relació.

Conclusió: el calendari corre imparable, els terminis es van esgotant i els trens continuen avançant cap al xoc frontal. Té raó el savi Josep Piqué quan diu que la solució és a les mans del poble català. Però amb un matís gens sibil·lí: depèn del que digui.

 ?? ALEJANDRO GARCÍA / EFE ?? Artur Mas, candidat de Junts pel Sí
ALEJANDRO GARCÍA / EFE Artur Mas, candidat de Junts pel Sí
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain