Comparacions odioses

En una seqüència esplèndida, a la pel·lícula El sentit de la vida, de Monty Phython, Michael Palin primer i una corrua de nens després canten una cançó deliciosa que a hores d’ara no crec que necessiti traducció: “There are Jews in the world. / There are Buddhists. / There are Hindus and Mormons, and then / there are those that follow Mohammed, but / I’ve never been one of them. / I’m a Roman Catholic...”. La tornada és una delícia: “Every sperm is sacred. / Every sperm is great. / If a sperm is wasted, / God gets quite irate...”.

Tant la pel·lícula com la cançó van ser un èxit de tal magnitud que molts homes que fins aquell moment malgastaven el semen sense fins reproductius van entendre que, perquè Déu no s’emprenyés, ni una gota de semen s’havia de desaprofitar amb finalitats merament lascives. El problema és que potser el missatge va arrelar massa profundament en el país de Monty Phython perquè ara, anys després, es troben amb un problema: hi ha pocs donants d’esperma. Laura Witjens, cap del Banc Na-

De cada cent homes que s’ofereixen a donar semen només un és bo per fer-ho

cional de Semen d’aquell país, explica a The Guardian i a la BBC que fa una crida als homes perquè “demostrin la seva virilitat i ajudin a alleugerir l’escassetat actual, perquè des que el centre es va crear fa un any només han aconseguit nou donants registrats”. Registrar-te com a donant no és fàcil, perquè l’esperma ha de ser prou fort per resistir el procés de congelació, primer, i de descongelació, després. Això fa que, de cada cent homes que s’ofereixen a donarne, només n’acceptin un. A més, durant quatre mesos ha d’anar a la clínica dos cops cada setmana i abstenir-se de mantenir relacions sexuals (amb altres persones o autogestionades) des de dos dies abans de cada visita.

Diu també: “Si fes un anunci que digués ‘Homes, demostreu els vostres mèrits, demostreu-me com en sou, de bons’, aleshores tindria centenars de donants. Així és com ho fan els danesos. Diuen amb orgull que és la invasió vikinga: exportació de cervesa, Lego i esperma”. Efectivament, el banc d’esperma més important de Dinamarca (una empresa privada: Cryos; no pun intended, suposo) certifica que té 450 donants registrats i que exporta semen a més de vuitanta països. En aquesta situació penosa es troben ara els britànics, i l’anunci que proposa la cap del Banc de Semen tampoc no sembla gaire brillant. Cap anunci no superarà el de l’associació de Donants d’Esperma d’Austràlia. S’hi veu un home jove i guapo, que fa el senyal del polze alçat i diu: “Doneu esperma: és més divertit que donar sang”. Un eslògan esplèndid. Només m’estranya que les associacions de donants de sang no hagin protestat per establir aquesta comparativa que, evidentment, des del punt de vista del plaer, els deixa en pitjor lloc.