Una bona persona

Quan un bon amic mor, s’emporta una bona part d’una mateixa. Aquell vers que diu “s’ha trencat un paisatge” mostra la sensació que resta pels qui el teníem a la vora i encara som en aquest món. Els que som més enllà dels setanta anys ja sabem que això pot passar, però una cosa és saberho i una altra de ben diferent és sentir-ho quan passa. I en aquest cas, l’amic era una molt bona persona, el doctor Adolf Pou Serradell, un excel·lent neuròleg i un humanista savi que era conscient que l’ànima i el cos no es poden separar mai, i que qualsevol trastorn del soma tenia una relació directa amb l’ànim i l’ésser de la persona que el patia. I és per això que sempre prioritzava la vida en totes les seves expressions, l’art, la cultura, la ciència, perquè sabia –i això només ho saben del cert els que han conreat a fons la saviesa– que tot el que és vital en la persona cal prioritzar-ho per sentir-se sa, encara que es tingui alguna dificultat somàtica.

La darrera vegada que vaig parlar amb ell em va dir que es cansava. Per a ell això era una cosa estranya perquè va ser sempre una mena de volcà vital, escampava la vida per allà on passava i aquesta limitació li era tan estranya que el sorprenia. Jo li vaig contestar que d’això del cansament jo ja en sabia una mica perquè mai he estat un roure, val a dir-ho. Però aquella força que ell havia tingut sempre, i parlo de molts anys, era el seu paisatge habitual i el cansament no hi tenia lloc, per això mateix li semblava un paratge hostil. I ara se n’ha anat més enllà dels horitzons possibles. Vull pensar que ha retrobat la força perduda i que des d’allà on sigui, als qui l’estimem, ens seguirà donant aquella manera de fer que ens va ensenyar tan bé, que el més important és el que et fa sentir bé amb un mateix i amb els altres.

I en el camp de la ciència, ha marxat un savi –això que costa tant d’arribar a ser– perquè cal una curiositat infinita per intentar comprendre el que passa i per què passa, i això vol dir una modèstia immensa en l’aprenentatge de la vida, lligada a un gran afecte per les persones. No li vull dir adéu. D’una manera o altra, ja seguirem amb les nostres converses.