Ajudem aquesta gent

Estic veient per televisió l’odissea d’aquestes persones que, després de travessar milers de quilòmetres a peu, espremuts per les màfies i no volguts enlloc, arriben a Hongria, compren el bitllet de tren per arribar a Alemanya i es troben el camí barrat, i vigilats per soldats armats, com si fossin assassins perillosos.

La Vanguardia ( 3/IX/2015) publica a primera plana una fotografia colpidora: un guardacostes porta en braços el cadàver d’un nen de tres anys ofegat. La urgència de trobar una solució a aquesta humiliació es peremptòria. Aquestes persones tenen una sola pretensió, la de deixar enrere la guerra, el terror i començar una vida digna dins de la gran Europa.

Què esperen els elitistes polítics de Brussel·les per reunir-se i debatre, amb ganes i interès, la solució a aquest greu problema? Què esperen las autoritats eclesiàstiques del Vaticà per actuar o influir sobre els països europeus, recordant-los conceptes com la caritat cristiana?

Les entitats i les persones en situació de trobar una solució tenen l’obligació de mobilitzar-se de seguida i posar fi a aquesta situació denigrant. Europa no es mereix el que està passant. El Vell Continent sempre ha estat bressol de totes les tendències humanitàries, no el decebem.

BRU DURAN GILI Subscriptor Salou