Records de Síria

Aquests últims temps estem patint un bombardeig mediàtic sobre el flux de refugiats procedents de zones en conflicte, però jo que he tingut l’oportunitat de conèixer de prop Síria, i la disbauxa que s’ha apoderat d’aquest país, ploro i m’esgarrifo per la inoperància dels europeus davant d’aquestes barbaritats.

Estimo Síria per damunt de les seves creences, no podré oblidar mai la sortida de sol enmig de les ruïnes de Palmira, aquella ciutat que de la mà de la reina Zenòbia va desafiar l’imperi romà, com tampoc el fred d’aquella hora intempestiva al desert, i també recordo els banys de fang dins els manantials soterranis i l’amabilitat de la seva gent. Per tot això no puc més que solidaritzar-me amb les cartes de la senyora Mercè Camardons Caralt (“Llorar por Siria”, 27/VIII/2015) i del senyor Agustín Arroyo Caro (“Destruir el pasado”, 2/IX/2015), perquè ells saben perfectament que dins d’aquesta carta no hi ha cap altra voluntat que expressar públicament el rebuig contra tot allò que sigui intolerància.

ALBERT CAMPANERA

Barcelona