La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’allau de solidaritat encara no troba resposta
L’administració, desbordada, triga a coordinar i concretar l’acollida als refugiats
La mobilització social per ajudar o col·laborar en l’acollida de refugiats sirians està superant amb escreix la resposta de les administracions, que encara no saben com canalitzar aquesta allau de solidaritat. Des que l’alcaldessa Ada Colau va expressar a través de les xarxes socials la voluntat que Barcelona lideri una xarxa de ciutats refugi, la quantitat de ciutats que s’han afegit a la iniciativa ha crescut dia a dia. És més fàcil saber les que no s’han adherit a aquesta proposta que no pas
TROBADA DECISIVA Dilluns, reunió clau entre les entitats, l’Ajuntament de Barcelona i el Govern
la llarga llista de municipis o capitals de província que es posen al servei de Barcelona per començar a coordinar l’arribada de refugiats. Tot i això, els passos que han fet les administracions encara són massa incipients, tot just una declaració d’intencions. Els pròxims dies s’hauria de començar a concretar com s’arti- cula aquesta xarxa de ciutats –primer caldrà crear-la– i com es coordina l’allau de solidaritat de ciutadans anònims, entitats socials i religioses o col·legis professionals que es posen al servei d’aquesta causa. Donar forma a una ajuda que està superant totes les expectatives per no acabar duplicant esforços. La situació dramàtica que estan vivint milers de migrants a les fronteres amb Europa ho requereix.
Ara per ara només l’Ajuntament de Madrid ha fet un pas endavant i ha posat una xifra sobre la taula: 10 milions d’euros destinats a acollir els migrants
LA PROPOSTA AUTONÒMICA La Generalitat posa a disposició dels refugiats els pisos públics buits
que arribin a la capital. A Barcelona s’han mostrat molt més tímids. D’entrada, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va anunciar a començaments de setmana que es duplicaria la partida del Servei d’Atenció a l’Immigrant i Refugiat (Saier), que passa dels 100.000 als 200.000 euros. Aquesta oficina municipal d’acollida va atendre 135 sirians l’any passat.
No hi ha cap més aportació econòmica prevista, de moment, segons reconeixen fonts municipals, que afegeixen que s’hauran de definir en les reunions convocades per als pròxims dies. Tampoc la Generalitat no ha donat pistes sobre les seves intencions, més enllà d’explicar que posarà al servei dels refugiats els albergs de joventut, sense especificar el nombre de places que es destinaran a aquesta finalitat. Ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, va aportar una
mica més de llum a la forma que podrien prendre aquests ajuts quan va afirmar que posa al servei dels asilats els pisos públics que són buits (sense arribar a determinar-ne el nombre), un sistema sanitari que els pot tractar, les escoles amb aules d’acollida i altres serveis “per assumir totes aquelles persones que proporcionalment” vagin a Catalunya.
Més enllà de determinar el nombre de refugiats que finalment arribaran a Espanya –una quota que estableixen la Unió Europea i el Govern espanyol– i de donar solució als milers d’expedients d’asil que s’acumulen a les taules de l’administració, urgeix començar a coordinar i ordenar totes aquestes propostes. Aquests dies les entitats que es dediquen a ajuda els que busquen asil a Barcelona han indicat que els mitjans de què disposen actualment per ajudar aquestes persones són “irrisoris”.
A Catalunya, per començar a definir l’estratègia que s’ha de seguir, dilluns vinent es farà una reunió molt important en què estaran presents la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, institucions com la Diputació o l’Associació de Municipis de Ca- talunya i entitats socials. L’alcaldessa Ada Colau va reconèixer ahir que s’havia vist desbordada per l’allau de resposta ciutadana des del moment que va llançar la iniciativa de ciutats refugi ara fa una setmana. Des d’aleshores la quantitat de solidaritat no ha parat de créixer, però la publicació de la dramàtica fotografia del nen sirià ofegat davant la costa grega, que dijous va obrir les portades de tots els diaris del món, ha estat decisiva per fer més gran aquesta bola de neu. L’Ajuntament va anunciar ahir que provisionalment activava un correu electrònic (ciutatrefugi@bcn.cat) per canalitzar l’ajuda dels barcelonins. Una solució momentània, perquè “aviat habilitarem un canal per poder recollir les dades de manera sistemàtica”, va dir Colau des del seu compte de Facebook, després de criticar la incapacitat dels estats europeus per posar-se d’acord. L’alcaldessa va considerar que “la solidaritat i la implicació ciutadana serà clau per obligar l’Estat a reaccionar”.
De fet, aquests dies l’agenda municipal s’ha nodrit de trobades amb institucions o entitats per començar a treballar en propostes concretes. Ahir al matí, representants municipals van assistir a la reunió de la Comissió de Pau i Drets Humans del Fons Català de Cooperació, una associació de municipis implicats en la solidaritat i cooperació internacional que agrupa al 80% de la població de Catalunya. En aquesta trobada, els municipis van mostrar-se predisposats a participar en l’acollida de refugiats in situ, quan arribin a les ciutats, de manera coordinada i consensuada. En les properes
setmanes es definiran les accions, que comportarien, entre altres qüestions, la tramesa de fons als municipis situats a les fronteres i que reben en primera instància la població que sol·licita asil de manera massiva.
A la tarda, centenars de persones van exigir la creació d’una xarxa de municipis acollidors de persones refugiades. Els convocants, la plataforma Stop Mare Mortum, van denunciar les morts d’immigrants a la Mediterrània amb el lema Aquí sí, Ca
talunya acull i amb espelmes enceses els manifestants es van concentrar davant el poliesportiu de l’estació del Nord de Barcelona. Allà se celebrava la trobada de Ciutats pel Bé Comú, la primera reunió dels alcaldes pel canvi i en la qual van participar els representants de Madrid, Saragossa, Badalona, A Coruña, Santiago de Compostel·la, Iruña i Cadis. Inicialment havia de tenir lloc al Raval, però finalment BComú va decidir canviar la ubicació de l’acte.
En aquesta cita l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va reconèixer que Barcelona “havia estat la primera a donar exemple declarant-se ciutat d’acollida internacional”. Va dir que es tracta d’un exemple fantàstic al qual Madrid s’afegeix i va recordar l’aportació de 10 milions d’euros que farà l’Ajuntament a l’acollida dels refugiats, a més d’hissar una bandera “amb la qual ens declarem com a ciutat d’acolli- da”, mentre que l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va defensar que davant la passivitat d’Europa siguin les ciutats i els ciutadans els primers que responguin. Una idea en la qual va incidir l’alcalde de Cadis, José María González Kichi, que va assegurar que “a la política li fa fal- ta el sud perquè ells han perdut el nord. Perquè mentre el nord basteix muralles nosaltres obrim els braços. Ells no volien fer res pels refugiats sirians i nosaltres els hem dit que si ells no fan res, ho farem nosaltres”. També hi va haver paraules de record per als milers de refugiats espanyols que van partir a altres països durant la Guerra Civil, com les de l’alcalde d’A Coruña, Xulio Ferreiro. Va tancar l’acte Ada Colau, que va reiterar la seva voluntat de crear una xarxa de ciutats refugi que “empari milers i milers de persones”.
Entre les propostes que es van saber ahir hi ha la de l’arquebisbat de Barcelona de destinar part de l’edifici de La Conreria, antic seminari menor diocesà situat a Tiana, per acollir famílies de refugiats. Es tracta d’un gran edifici on van arribar-hi a estudiar més de 300 alumnes internats a la dècada dels seixanta, i que actualment està cedit a la Fundació Pere Tarrés i funciona com a casa de colònies. En els últims mesos, Càritas ha anat donant suport econòmic a moltes famílies de refugiats en situacions vulnerables que estan gestionant les peticions d’asil i posant recursos per pal·liar les situacions més greus. També els col·legis de metges i infermeria, com ja van fer procuradors i advocats, van anunciar la seva voluntat d’ajudar els migrants que arribin.