Un místic laic

Angel Aransay, una llegenda urbana i un personatge molt reconegut pels artistes plàstics i els crítics d’art aragonesos, era un pintor singular, inconfusible, de gran personalitat. Influït per Picasso i especialment pel Greco, amb el qual coincidia en els seus rostres ovalats i una especial lluminositat espiritual, fins i tot en els temes més laics, era a més un artista interessat per la pintura del Renaixement i el Barroc i va arribar a conrear tota mena de temes i formats, des de grans murals a retrats intimistes. Sense descartar els paisatges rurals i urbans, estava especialitzat en la figura humana, de la qual extreia una sorprenent aura mística.

Igual com passava amb el Greco, al qual els coetanis i alguns crítics atribuïen una discapacitat o defecte visual per explicar la seva peculiar expressió de la figura humana, també d’Aransay es deia que la seva greu miopia influïa en la seva manera de concebre l’art, ple de tons blaus, rosats i morats i els contorns allargats i sense arestes, en forma d’ull de peix, que presidien els seus retrats i els seus paisatges arquitectònics.

Aransay va iniciar la seva formació a l’acadèmia d’Alejandro Cañada i a l’Escuela de Artes Aplicadas, totes dues a Saragossa. Després va obtenir el títol de professor de dibuix a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

En els seus quadres, feia servir colors càlids, plans llisos i rostres que manifesten diverses situacions anímiques.

En les seves diferents etapes, Ángel Aransay va realitzar una pintura expressionista i figurativa, amb una temàtica molt àmplia. Les seves composicions comprenen bodegons, paisatges urbans, en especial la ciutat de Saragossa o el Pilar, i, sobretot, la figura humana, sense oblidar l’èmfasi sobre la realitat social i la figura femenina, amb la seva famosa sèrie de dames, un conjunt de retrats de gran rellevància.

Treballador incansable, va pintar també temes bíblics i mitològics i algunes obres de rerefons religiós. Així mateix va retre homenatge, retratant-los, a personatges que admirava, com el poeta i cineasta italià Pier Paolo Pasolini.

Assidu passejant i resident del nucli antic saragossà, era un personatge habitual del mític bar Bonanza, on es poden veure alguns dels seus quadres i on va realitzar algunes exposicions temporals.

Una altra de les facetes que va conrear Aransay va ser la de crític d’art, on manifestava les seves opi- nions amb una radical sinceritat i sense “casar-se amb ningú”, fins al punt que els seus companys de professió, fins i tot els seus amics, el temien. Aquesta tasca la va exercir en diferents èpoques als diaris saragossans Aragón Exprés, on publicava una pàgina setmanal dedicada a l’art, El Noticiero, El Día de Ara

gón i Andalán.