La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cultura a la vista... a l’abordatge!
La indústria exigeix al nou ministre “canvis dràstics” contra la pirateria
Vinga. Que ploguin les lleis antipirateria, que caiguin sobre l’audiència els espots dissuasius, que pugin les sancions a les pàgines de descàrregues... Tot això és una suau música de fons, una remor lleument amenaçadora que, segons ha pogut comprovar aquest diari, no arriba als centenars de milers de persones –adolescents, pares de família, jubilats– que, a Espanya, es descarreguen continguts pirates. Sèries de televisió, pel·lícules, llibres, cançons, videojocs i fins i tot partits de futbol són consumits diàriament, de forma frenètica, per tal quantitat d’usuaris –el sector calcula que el 58% dels consumidors es baixen algun cop continguts de manera il·legal– que resulta problemàtic aplicar a una multitud tan gran l’etiqueta de delinqüent. És més realista fer com la policia antidrogues, i limitar-se a perseguir el traficant sense criminalitzar el consumidor.
Quina és la situació, a l’any escàs d’aprovar-se la reforma de la llei de Propietat Intel·lectual? La reforma permet que la Comissió de Propietat Intel·lectual (CPI) tramiti ja no només sol·licituds contra webs amb continguts il·legals, sinó ara també contra les pàgines d’enllaços, que descriuen o localitzen les primeres. A més, s’hi estableixen “sancions econòmiques de 150.001 a 600.000 euros per als casos d’incompliment reiterat dels requeriments de retirada de continguts il·legals” i també per als col·laboradors, incloent els anunciants que apareixen en aquests webs tan visitats.
Les entitats gestores de drets, agrupades en el galàctic nom de La Coalició –per alguna cosa les majors de Hollywood hi tenen un pes important–, es queixen del fet que, en aquest període, tan sols s’ha tancat una pàgina de descàrregues, The Pirate Bay. Per això tenen una reunió prevista amb el nou ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, el proper 9 de setembre, on li reclamaran que prengui noves mesures, suggerint-li “canvis dràstics” perquè “no hi ha resultats”, diu Carlota Navarrete, directora de La Coalició.
Les dades indiquen que, de les 16 denúncies presentades el 2015, que afecten més de 30.000 obres diferents, “només s’ha iniciat un expedient i dictat una única resolució, encara sense implementar. És a dir –afirmen– , el 93,7 % de les denúncies presentades el 2015 no han donat lloc a l’inici de cap procediment”. El panorama que pinten és dantesc: “Més de 4.316 milions d’accessos il·legals, 1.700 milions d’euros de lucre cessant per al sector, 30.000 llocs de treball perduts i 630 milions d’euros que no han ingressat les arques públiques”.
Però fonts del ministeri responen que “la llei exigeix, per a la imposició de sancions, que l’incompliment dels requeriments de retirada sigui reiterat. Com que les primeres sol·licituds no van ser presentades fins al març, de moment no s’ha produït un incompliment reiterat per part de ningú”. També recorden que es tracta d’un procediment administratiu i que la indústria hauria de recórrer més als tribunals civils i penals. “Un procediment penal són set anys –replica Navarrete– i un de civil tres o quatre anys. La via admi-
nistrativa es va crear, justament, per guanyar rapidesa. Gairebé tots els països del nostre entorn tenen lleis millors: França, Alemanya, Itàlia, Anglaterra... estan tancant moltes planes –obliguen les operadores a bloquejar-ne l’accés– i fan baixar els índexs de consum il·legal”.
Mentrestant, a Barcelona...: “Cada vegada que necessito un llibre, me’n vaig a Google”, comenta en Santiago, un conegut escriptor. “Teclejo el títol, l’autor i poso pdf o epub. I molta paciència, un bon pirata no es rendeix. Quin títol provem?”. “El amante japonés, d’Isabel Allende”, responem. Després de passar per una sèrie de pàgines intermèdies (anotem: fluxy, uploaded.net, seduccionentrelibros .blogspot, onedrive.live.com...) i introduir un codi visual per indicar que no som uns robots, el llibre apareix davant els nostres ulls a la pan- talla, en format word. N’hi ha hagut prou amb tres minuts. “De vegades és molt fàcil, d’altres trigues una estoneta”, comenta aquest usuari, que admet que, si bé de vegades pot baixar-se algun virus, en general es tracta de danys menors.
“Si existís un mecanisme senzill i a un preu raonable per baixar-se llibres, com el que suposa Spotify en la música, jo en seria usuari legal –comenta–. Però moltes novetats no estan disponibles. I no té sentit que un ebook d’una novetat costi 14 euros, de vegades 18, quan per 5 o 10 euros tens tarifa plana per escoltar totes les cançons del món. L’oferta pirata funciona millor que la indústria legal: per exemple, hi ha traduccions de llibres fetes per fans, d’autores com Cate Clarke, que apareixen a internet abans que s’hagin traduït a Espanya”. En aquesta línia, diversos llibreters consultats –entre ells, Lluís Morral, de Laie– afirmen que “hi ha algunes queixes d’usuaris d’ebooks, que tenen problemes amb els seus dispositius per poder llegir els llibres que han comprat legalment”.
Un argument semblant utilitza en Marc, un editor addicte a les sèries: “No puc esperar que apareguin aquí les últimes temporades o capítols de Mad men o Joc de trons. En el circuit pirata les tinc al mateix temps que als EUA”.
La Marcela, una altra usuària de continguts il·legals, utilitza Ares, un programa-cercador “útil per a pel·lícules, llibres, tot... A veure com aconsegueixo, si, no la filmografia completa de Takeshi Kitano”. Baixar-se una pel·lícula, això sí, triga diverses hores. Un dels avantatges d’Ares, comenta, és “el sistema de classificació, que et permet tafanejar: fixi’s, poso novel·la negra i m’ofereix una llista de títols classificats per subdivisions temàtiques, com ‘novel·la negra escandinava’. Quin sistema legal em dóna això? Jo tinc una biblioteca digital de 50.000 títols, entre ells molts de filosofia, que vaig trobar gràcies a aquestes etiquetes pirata”.
L’eina estrella de les descàrregues és Torrent, sistema “més sofisticat i eficient que Ares”, segons diu la Bel, una altra usuària. “En una societat on ens imposen més atur, precarietat laboral i sous més baixos, la pirateria cultural és el revers –comenta la Marcela–. La gent gasta primer en menjar i roba. La cultura ve després, però això no significa que hi renunciem”. És un tema que va més enllà del món digital: “Jo no renunciaré a llegir”, assegura la Dánae, una estudiant d’Arquitectura que acaba d’adquirir, davant els nostres ulls, el quart volum de Millennium al mercat dominical de Sant Antoni per 18 euros (davant els 22,50 que costa a les llibreries).
The Pirate Bay, la pàgina tancada pel ministeri, continua funcionant, segons ens mostra en Fèlix, un estu- diant de batxillerat. Altres usuaris ens citen Mega, alguns prefereixen Pordede en streaming... Un moment, com pot ser que existeixi The Pirate Bay si la van clausurar? “Ells la reactiven i reobren en dominis diferents, hi ha una pàgina que t’indica cada dia els millors pirate bays, un ha d’estar actualitzat”, assevera en Fèlix, fent sentir un troglodita l’interlocutor. “El tancament hauria de ser extensiu a tots els dominis que s’utilitzin”, demana Navarrete.
El per aquesta facilitat dels webs pirates de reobrir-se i tornar a créixer, com la cua de les sargantanes, que el Govern planeja incentivar la col·laboració internacional en aquest terreny. Al ministeri ressalten que, si hi ha una cosa que el Govern té clara, és que no està previst sancionar els usuaris, “una cosa que s’ha intentat en algun dels països del nostre entorn i que ha mostrat uns resultats molt limitats en relació amb una dedicació molt important de recursos públics”.
Davant el tòpic, Espanya no és el pitjor país del món quant a descàrregues il·legals. A diversos països de Llatinoamèrica –on els governs tenen altres prioritats– hi ha fins i tot grans magatzems dedicats a la venda de productes pirates. El Govern afirma que “els estudis que tenen en compte el consum juntament amb altres variables com la població o la mida de l’economia, indiquen que Espanya ocupa un tram mitjà o baix pel que fa a descàrregues il·legals. Una mostra que s’ha produït un descens és que abans de l’entrada en funcionament de la secció segona del CPI, entre els 250 webs més visitats a Espanya (llista Alexa) n’hi havia trenta de dedicats a allotjar o enllaçar continguts il·legals. Ara només n’hi ha dotze”.
Com que no hi ha dades fiables, La Coalició replica que el consum il·legal ha passat del 51 al 58%.
Malgrat l’enduriment de la llei, es continuen produint milions de descàrregues il·legals “L’oferta pirata és millor que la legal, no tan sols és qüestió del preu”, afirmen alguns usuaris