La Vanguardia (Català-1ª edició)
Invasió de canelons
El premi de novel·la negra de RBA és una trobada familiar
“Per a aquesta festa, hi ha un truc infal·lible”, diu al taxi l’editora de Turner, Diana Hernández, mentre es posa ombra d’ulls: “No dedicar-li a ningú més de cinc minuts, i així evites que t’expliquin les seves vacances”. Arribo a RBA amb el cronòmetre a punt. El seu premi de Novel·la Negra és com una trobada familiar, igual que el Nadal i dates així. Et retrobes amb vells coneguts als quals feia un mes que no veies, quant de temps, petons, com ha anat l’estiu, ja no me’n recordo, vas molt guapa, i tu més. Les hostesses van indicant als mil convidats confirmats que segueixin la catifa vermella fins a l’ascensor. I un cop a dalt, el primer que t’ofereixen és una copa de xampany rosat. Com que estic de servei, la refuso, perquè necessit les dues mans per prendre apunts.
A l’escenari, el guardonat Don Winslow assegura en anglès que està molt influenciat per la llengua espanyola perquè viu a Califòrnia, on hi ha molts llocs amb noms espanyols. La seva novel·la es titula El Cártel, i és la continuació d’El poder del perro, que Mondadori va publicar fa uns anys. Entre els membres del jurat, format per Lorenzo Silva, Soledad Puértolas, Antonio Lozano i Manel Martos, també hi ha Paco Camarasa, qui dimarts va anunciar amb Montse Clavés que l’emblemàtica Negra y Criminal baixarà la persiana definitivament el 3 d’octubre. Els reporters de la BTV intenten descobrir l’assassí: per què, quan el gènere funciona tan bé, tanca l’única llibreria especialitzada d’Europa junt amb la Hammet de Berlín? Elemental, estimat Watson, ha mort d’èxit. Durant tretze anys, hem anat fins al carrer de la Sal número 5, a la Barceloneta, si volíem endur-nos una joia recomanada per ells. Ara la novel·la negra ha deixat els suburbis i s’exhibeix a tots els mostradors, catàlegs i llistes dels més venuts, que són altres criteris seguits pel lector.
Una altra és: per què s’ha posat de moda? Deia Manuel Vázquez Montalbán que la novel·la negra permet fer crítica social i crònica d’un moment. Veig el llibreter de Casa Usher, Gerard Granados. Només han fet una setmana de vacances. Ell va anar a Ciutadella, on va llegir La mort del pare, de Karl Ove Knausgard; Gegants de gel, de Joan Benesiu; Memoria por correspondencia, d’Emma Reyes, i El león dormido, de Marian Izaguirre. El meu cronòmetre marca tres minuts. L’editora Ester Pujol ha estat a Palamós, sentint-se com un Paulo Coelho que trobàs la pau dins la mar. Li dedico un minut a l’editor de Tusquets, Juan Cerezo, dos a l’editora d’Ara Llibres, Izaskun Arretxe, que ha estat a Copenhaguen, una salutació a Glòria Gasch de Columna, i una altra a Elena Ramírez, directora de Seix Barral i del departament de ficció internacional del Grup Planeta. Acompanyada de la seva editora, Pilar Beltran, veig Najat El Hachmi preparada per a la inaugurada Setmana del Llibre en Català; acaba de publicar la lloadíssima La filla estrangera, a Edicions 62.
Paro el cronòmetre amb Jorge Herralde i Lali Gubern perquè han estat a Mallorca i passaren per Cala d’Or, port al qual el director d’Ana- grama va anar quan tenia 12 anys, i que ara ha trobat molt canviat. És una pena que no s’acostassin fins a Portocolom, que ha donat tants bons estius a Jordi Amat, i encara me’ls dóna a mi. Van dinar a Palma amb Carme Riera i quedaren amb Miquel Dalmau, que, com recorda el president del Gremi d’Editors, Daniel Fernández, publicarà la biografia de Julio Cortázar.
Arriba Núria Amat amb un: “Deixo la política per veure si trobo la literatura”. Ho diu perquè en una zona de la terrassa s’han concentrat Jaume Collboni, Rocío Martínez, Ferran Mascarell, que parlen amb el president del Grup RBA, Ricardo Rodrigo, i una mica més enllà hi ha l’exalcalde Xavier Trias, i també el president Artur Mas amb la seva dona, Helena Rakosnik; Mas xerra amb Juanjo Puigcorbé i amb l’escriptor Andreu Martín, i es fa fotos amb el xef. No veig la batllessa Ada Colau.
A les festes d’RBA hi ha menjar sense parar. Molt bo i molt variat, signe d’abundància. No s’hi serveixen postres perquè els convidats podrien interpretar que ja els fan fora. Aquest cop, per un misteri més digne de la ciència ficció que de novel·la noir, hi ha una invasió de canelons. Miris on miris, hi ha un cambrer que passeja una safata de canelons. Àngel Llàcer ha improvisat Fly me to de moon, i ens ofereixen canelons. Ariadna Oltra s’ha incorporat al Telenotícies i dóna bones notícies, mentre ens ofereixen més canelons. L’escriptora Cristina Fernández Cubas s’ha cremat amb la planxa on preparaven els biquinis. Hi ha canelons per a Adam Martin i Malcom Otero i Paula Cifuentes, i Miguel Aguilar i María Lynch, i per a Jordi Gracia i Eugènia Broggi i Camila Enrich i per a tothom.
L’editor de Libros del Asteroide, Luis Solano, vol ballar. Ja fa una estona que el cava rosat, el vi i la cervesa han donat pas als mojitos i gintònics. Parlam del que sol beure cadascú i del que pensen votar el 27 de setembre i d’altres secrets que no puc desvelar. Deix de prendre apunts per brindar pel nou curs. A la vostra salut.