La Vanguardia (Català-1ª edició)

“L’actitud moral ens allibera de seguir el destí del grup”

Rafel Nadal, autor de ‘La maledicció dels Palmisano’

- JOSEP MASSOT

Rafel Nadal ha anat lliscant als seus llibres des del territori de les memòries al de la ficció, de vegades barrejantl­os: Quan érem feliços, Quan en dèiem xampany. Al seu nou llibre aposta per la ficció pura. La maledicció dels Palmisano (Columna) podria ser el guió d’una telesèrie: mares que renuncien al seu fill, germans que no saben que són germans, feixistes, demòcrates i dues guerres terribles.

Què el va decidir per la ficció? M’impression­a la proximitat de les dues grans guerres del segle XX. L’agost del 2012 vaig visitar Locorotond­o, al sud d’Itàlia, a Bari, i al monument als caiguts vaig veure que gairebé la meitat de morts pertanyien a una mateixa família, els Palmisano en la Primera Guerra, i els Convertini en la Segona. Això em va portar a reflexiona­r sobre el destí o la inutilitat de la mort d’una família sense haver sortit del lloc en el qual van néixer. Una zona, a més, de tradició antibel·licista.

Hi ha dues històries d’amor i dues guerres. Una història d’amor de mare i fill i una altra de romàntica, però sobretot hi ha una lluita individual contra el destí.

Creu en el destí? La meva reflexió tenia a veure amb la pertinença a un col·lectiu en un conflicte. De vegades serveix d’excusa per ser nazi a l’Alemanya nazi, feixista a la Itàlia feixista o franquista a l’Espanya franquista. La classe social, l’ètnia o la religió et condici- onen i trien per tu o tu, en canvi, tens llibertat individual, actitud moral, per decidir per tu mateix i no deixar-te arrossegar pel grup? Hi ha l’exemple del milicià de Soldados de Salamina de Cercas que decideix no disparar a Sánchez Mazas, perduda la guerra i a 24 hores de passar els Pirineus cap a l’exili. Una decisió individual presa per convicció moral.

Succeeix a Itàlia, però podria haver passat a Espanya. Sí, en qualsevol lloc de la Mediterràn­ia. En una mateixa família petit burgesa de províncies i amb la mateixa educació, hi ha un personatge que es compromet amb les classes populars i fins i tot va a Espanya a lluitar contra Franco i un altre que es vincula al feixisme. I encara n’hi ha un altre que és com el Rick de Casablanca, escèptic, antibel·licista, que al final ha de prendre partit.

I vostè va triar Itàlia. Sí, sí, en primer lloc com a homenatge a Locorotond­o, ja que la novel·la se’m va ocórrer allà i després perquè la participac­ió del sud d’Itàlia en les guerres ha estat mensytingu­da pels historiado­rs, però sobretot m’interessav­a que el lector tingués una mirada neutra. Si l’hagués situada aquí, de seguida el lector hauria pres partit per un bàndol o un altre, perquè parlo de les dues guerres mundials, però podria haver-me referit a la nostra Guerra civil.

Descriu el bombardeig alemany el 1943 del port de Bari i com els aliats van ocultar que un dels vaixells enfonsats transporta­va gas mostassa, i això va causar una mortaldat innecessàr­ia. És un episodi que no es va revelar fins que passats 50 anys els EUA van alliberar documents secrets.

Expliqui... Els aliats havien iniciat el desembarca­ment al sud d’Itàlia. Els alemanys, en la seva retirada, van voler dinamitar el port de Bari, però les dones d’allà es van alçar i ho van evitar, de manera que el port estava intacte. Era tan lluny dels aeròdroms alemanys, que els aliats es van creure sans i estalvis. Es van equivocar, perquè Hitler va enviar un centenar de Juncker que van enfonsar 17 vai- xells. Un d’ells, el John Harvey, anava carregat amb gas mostassa.

Què va passar? Els aliats creien que els alemanys, en veure’s perduts, podien llançar un atac amb armes químiques i van enviar en secret un carregamen­t de gas mostassa. Quan el vaixell va explosiona­r, es van alliberar gairebé cent tones de gas. Els comandamen­ts van decidir mantenir-ho en secret. L’atac va ser al desembre i els mariners rescatats del mar eren balbs. Els van embolicar en flassades per evitar la hipotèrmia i, esclar, la calor va fer que el gas s’evaporés més de pressa. Molts van morir. Si s’hagués advertit als serveis mèdics, el tractament hauria estat un altre i s’haurien salvat moltes vides. Una de les maneres de dissuadir l’enemic que utilitzi armes químiques és fer-los saber que també se’n disposa. Quan es van fer públics els documents secrets, els metges italians van començar a relacionar casos de càncer dels anys vuitanta i noranta amb el gas mostassa.

 ?? JORDI ROVIRALTA ?? Rafel Nadal ha escrit la seva primera novel·la obertament de ficció
JORDI ROVIRALTA Rafel Nadal ha escrit la seva primera novel·la obertament de ficció

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain