La Vanguardia (Català-1ª edició)

La guerra que s’havia de guanyar

- Joan Safont J. SAFONT, escriptor i periodista

El passat 2 de setembre el món recordava el 70è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, la guerra que s’havia de guanyar. D’aquesta manera van titular Williamson Murray i Allan R. Millett la seva història d’un conflicte que s’allargà de 1939 a 1945. Un títol que dóna el sentit històric d’un conflicte contra l’encarnació més diabòlica del mal. Les ànsies expansioni­stes i el deliri bèl·lic de l’Alemanya nazi, que no va dubtar a pactar amb els soviètics i assegu- rar a França i Anglaterra que havia arribat “la pau del nostre temps”, van acabar per posar d’acord les grans potències mundials que la Gran Guerra havia situat com a regents del nou món: russos, americans i britànics lluitaren en tres continents i diversos mars contra l’aliança nazi-feixista i el seu aliat japonès. Però l’inici del conflicte cal situar-lo en l’atac a Polònia, un fet que obligà anglesos i francesos a declarar la guerra a Alemanya i que donà inici al que es va dir la drôle de guerre. Lluny de bromes, amb la caiguda de França i la batalla d’Anglaterra, la guerra demostrari­a tota la seva crueltat. Com explicà magníficam­ent el correspons­al de La Vanguardia a Londres durant el conflicte, Augusto Assía, Anglaterra es convertí en l’única nació europea que resistí l’envit nazi, esdevenint l’esperança del món lliure. Trencat l’acord Ribbentrop-Molotov, els soviètics con- tribuïren a la Gran Guerra Pàtria, com es coneix a Rússia, d’una forma sagnant, en un front de l’Est que té Stalingrad com a sinònim de resistènci­a. Per la seva banda, l’atac japonès a Pearl Harbor faria sortir per sempre més els EUA del seu aïllacioni­sme. Els aliats començaren albi- rar la victòria a partir del desembarca­ment de Normandia, però l’avanç angloameri­cà i rus posà al descobert l’esborronad­ora realitat de l’extermini de sis milions de jueus i de centenars de milers de gitanos, malalts mentals, testimonis de Jehovà, dissidents polítics i presoners de guerra, així com republican­s espanyols (entre ells nombrosos catalans), als camps nazis. L’Holocaust convertí aquella guerra en quelcom més que una sèrie de batalles guanyades. La victòria, però, no va tenir com a recompensa un món en pau. A la conferènci­a de Ialta, el premier britànic Winston Churchill, el president americà Franklin D. Roosevelt i el dictador soviètic Josif Stalin van posar de manifest diferèncie­s irreconcil­iables sobre la influència dels seus països en el món de postguerra. Era l’inici de la guerra freda. Caldrien 44 anys més per donar-la per finalitzad­a.

 ??  ?? Imatge d’una senyora molt feliç dirigint l’entrada de les tropes soviètique­s a la ciutat de Berlín durant el mes de maig de 1945. Foto Album
Imatge d’una senyora molt feliç dirigint l’entrada de les tropes soviètique­s a la ciutat de Berlín durant el mes de maig de 1945. Foto Album

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain