La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’oportunitat de la tulipa
Els favorits tenen tres dies per atacar Tom Dumoulin abans de la crono de dimecres
“No esperava tot això perquè no venia a disputar la general, però un cop arribat aquí seria estúpid deixar-ho estar”. L’afirmació és de Tom Dumoulin (11/XI/1990, Maastricht), la gran esperança del ciclisme holandès que té davant seu un repte tan inesperat com il·lusionant: guanyar la Vuelta. I això que no havia pujat mai a una bicicleta fins als 13 anys i només en fa tres que va decidir dedicar-se professionalment al ciclisme. Les seves aficions són jugar a esquaix i esquiar pel Pirineu quan el calendari ho permet.
Amb 24 anys, Dumoulin es va doctorar fa uns dies al Cim del Sol , on va superar Froome en un final ajustat. Un mèrit que va més enllà del triomf d’etapa. L’holandès no és un escalador, de fet, el seu cos (1,86 m) és l’idoni per a la contrarellotge, la seva gran especialitat. Per alguna cosa va ser tercer en els passats Mundials de Ponferrada (a només 14 segons de Tony Martin, segon) i és l’actual campió contra el crono d’Holanda. Ja va avisar amb un podi en la Volta a Suïssa, on predominen els perfils muntanyosos, i amb una victòria en la cronoescalada del mur d’Aia (14% de pendent de mitjana) que tancava la Volta al País Basc. Ha fet un pas per ser el corredor total.
I ara afronta una última setmana de competició amb les paperetes de favorit. El motiu? La contrarellotge de dimecres a Burgos, de 38km, en què podria encarrilar la cursa (els seus rivals són tots clarament inferiors en aquesta disciplina). “Crec que perdré temps a la muntanya i no sé si podré recuperar-lo tot a la crono, però sóc conscient de l’oportunitat que se’m presenta”, afirma el neerlandès. Per això els favorits busquen aliats per despenjar-lo de la general (ara és a 30s d’Aru). “Em sento fort i intentaré atacar aquests dies”, va apuntar el líder, que va confessar que “hem d’arrencar un mínim de dos minuts a en Tom si volem tenir opcions de victòria”.
Aquest intent de despenjar-lo haurà de ser en les tres etapes amb final en alçada que s’acosten aquests tres dies. Una a Cantàbria (Fuente de Chivo) i dos a Astúries (Sotres i Ermita de Alba). Dos ports de categoria especial i un de primera categoria. Dimarts hi haurà descans. “Tant n’Alejandro (Valverde) com jo hem de gastar molts dels nostres cartutxos si volem aspirar a alguna cosa, perquè en la crono perdrem temps i després amb prou feines hi ha etapes per a realment recuperar-ne”, va assenyalar el Purito Rodríguez, segon a la general.
Si aguanta les escomeses dels seus rivals i es manté entre els favorits, cosa possible veient el seu rendiment fins ara, Dumoulin s’acostaria a un somni que no aconsegueix cap holandès des de Joop Zoetemelk al 1979 (va conquerir la Volta) i al 1980 (va guanyar el Tour).
A l’etapa d’ahir, amb final a Tarassona, la victòria va ser per al portuguès Nelson Oliveira (Lampre), que va entrar en solitari després de jugar-se-la en el descens del Moncayo, a 30km de la meta, i va guanyar amb solvència. Els grans beneficiats de la jornada van ser Gianluca Brambilla (Etixx) i Romain Sicard (Europcar), que van arribar en el grup perseguidor amb 3m46s sobre Fabio Aru, de manera que avancen així en la classificació general fins a la novena i desena posició respectivament. Avui comença la batalla per despenjar un Dumoulin que afronta la seva gran oportunitat.
BURGOS POT DECIDIR “Hem d’arrencar un mínim de dos minuts a en Tom si volem tenir opcions”, afirma Fabio Aru