La Vanguardia (Català-1ª edició)

“La veu femenina va emmudir, és hora que retorni”

Tinc 28 anys. Vaig néixer a Los Angeles i visc a Londres. Sóc escriptora. Soltera, sense fills, i m’agradaria tenir-ne molts. Política? Igualtat, feminisme, esquerra. Sóc espiritual i m’atreuen els mites antics. Les serps, relacionad­es amb les sibil·les,

- VÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET VÍCTOR-M. AMELA

Com està l’avi? Tancat, concentrat a escriure la seva pròxima novel·la. De què anirà? Secret! No ho explica a ningú. Quina relació hi té? D’afecte mutu, encara que es deixa veure poc. Sempre escriu i fa passejos curts.

Què li ha ensenyat? Que com més idiomes sàpiga, més ànimes tindré. Saber alemany li va facilitar ser espia...

L’ha ajudat a ser escriptora? “El gat assegut a la catifa no és una història, el gat assegut sobre el gos sí que és una història”, em va explicar de petita.

Trobar una intriga, una trama... L’espia que va arribar del fred i Un assassinat de qualitat són les seves novel·les que més m’agraden. Per això vaig sentir que ser escriptora era impossible.

Per què? El referent del meu avi m’acomplexav­a, el veia inabastabl­e. Però ja he trencat el gel.

Sobre què ha escrit? Una intriga al voltant de textos hermètics, llibres secrets, una trama conspirado­ra satànica en la qual apareixen Ramon Llull, obres sibil·lines i alquímique­s...

Llull era alquimista? Cap text seu no és alquímic, però després de la seva mort molts alquimiste­s el citen com a mestre. I tenint en compte el misteri de la seva mort...

Quin misteri? De Llull ho sabem tot amb certesa, excepte com va morir i on és el seu cos. Això em permet elucubrar sobre la seva possible immortalit­at, objectiu dels alquimiste­s...

Fantasieja­r és bonic. Sabem que després de la seva presumpta mort viu a Londres un català alquimista, el PseudoLlul­l... I si... era ell? També podria ser Rex Illuminatu­s, autor que publica textos alquímics entre els segles XIII i XVI.

Jo creia que els alquimiste­s es limitaven a convertir plom en or. Sí, a escala material, cosa que és una metàfora de la purificaci­ó espiritual, d’assolir l’estat diví, la potestat de crear. Unien laboratori i espiritual­itat, ciència i mística.

Què li deu la química a l’alquímia? Com a mínim, la retorta i l’alambí, enginyats pels alquimiste­s per a les seves destil·lacions. Isaac Newton, pare de la ciència, va traduir i va anotar la Taula de Maragda...

Què és la Taula de Maragda? El text seminal de l’alquímia, d’origen egipci, que va anotar amb reflexions de Llull: Newton era alquimista.

Què l’atreu més del que ha trobat? La possibilit­at de crear mitjançant la paraula, l’alè, la idea d’un “llenguatge dels ocells”, universal, que modifica la naturalesa.

Quins textos alquímics em triaria? Els de Zòsim de Panòpolis, grec alexandrí. Els de Nicholas Flamel. I els rotlles de Ripley. Però res no em va impression­ar tant com sostenir un llibre il·luminat del segle XIV en un monestir de Mallorca...

Per què? Vaig sentir una electricit­at, una veu que m’empenyia a escriure... I així vaig arrencar a novel·lar... i també a somiar amb serps!

Amb serps? És un arquetip molt poderós inconscien­t que al·ludeix a la deessa femenina primordial, a la capacitat de regeneraci­ó de la naturalesa, representa­da també per l’ouroboros, o uròbor, la serp que es mossega la cua...

On apareix aquest símbol? En diverses cultures antigues, relacionad­es sempre amb la dona, com les sibil·les de Delfos, de Cumes...

Qui eren les sibil·les? Des de l’antiguitat grega, pitonisses verges amb dots predictius, els oracles de les quals eren atesos amb unció. El temple de Júpiter a Roma va custodiar tres llibres sibil·lins durant 500 anys, que eren consultats en les grans ocasions.

Fins a quina època? La d’August, i fins i tot els cristians van respectar les sibil·les, pintades a la Capella Sixtina al costat dels profetes, i el Cant de la Sibil·la a la catedral de Palma...

Per què una joveneta s’interessa per aquestes antigalles? M’interessa l’origen de la violència contra les dones, i a mesura que investigo m’endinso més en el fons dels temps...

Alguna conclusió? Intueixo que el poder femení és de tanta magnitud que ha estat emmudit. Ha arribat l’hora de recuperar la veu, que la dona indagui el seu secret dins de si mateixa.

Quin ha estat el seu camí? Era la gran de vuit germans i em vaig refugiar en la lectura: llegendes, mitologia... Vaig estudiar a Espanya i vaig conèixer el teatre de Lorca, després vaig conèixer Catalunya... I Montserrat, que m’ha captivat.

Per què? Sento que la mare terra ( Magna Mater) expressa el seu poder en aquests pics sobtats, i que l’enigmàtica Mare de Déu negra la representa. I m’ha passat una cosa ben bonica, aquí a Montserrat...

Què? L’altre dia estava visitant-la... i va aparèixer algú que no esperava: el meu nòvio! Amb un anell. Em va demanar matrimoni. Allà, a Sant Jeroni, a Montserrat...! Vaig acceptar.

 ?? XAVIER GÒMEZ ??
XAVIER GÒMEZ
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain