La Vanguardia (Català-1ª edició)
Por escènica
No juguis’. Em falten poques hores per jugar el partit més important de la meva vida: la quarta ronda de l’Obert dels Estats Units, el dia de l’aniversari del meu pare, a la pista Arthur Ashe, televisat per la CBS, contra Roger Federer. Em falten poques hores per jugar contra el millor jugador de tots els temps, per l’oportunitat d’obtenir el meu millor resultat, en el meu torneig favorit. Em falten hores per jugar un partit pel qual treballes, pel qual et sacrifiques durant tota una carrera. I no ho puc fer. Literalment, no ho puc fer. És a primera hora de la tarda; vaig cap a les pistes, en un cotxe del torneig. I m’està agafant un atac de pànic”.
Així comença l’emotiu article que el tennista Mardy Fish va escriure per a The Play- er’s Tribune, una revista digital fundada per l’ex- beisbolista dels Yanquees Derek Jeter, que publica vídeos, fotos i articles elaborats per esportistes. El tennista s’hi obre de cor i de ment sobre els trastorns d’ansietat que el van tenir apartat del circuit durant tres anys.
L’episodi que descriu al principi de la seva peça es remunta al 2012, quan Fish va decidir no saltar a la pista contra Federer. Tot seguit l’autor ens confessa que aquella no va ser la primera vegada que tenia un atac de pànic. Ja feia temps que pensaments cada vegada més negatius se li ficaven al cap, de sobte, i no el deixaven fer vida normal. Però no li havia passat mai en un partit, fins aquell Obert, quan en tercera ronda li tocava enfrontar-se a Gilles Simon, un jugador que li anava al davant en la classificació.
Mardy narra, pas a pas, com la seva ment, centrada en el partit, s’acabava desbordant de foscos auguris del que passaria a continu- ació, fins al punt de no saber bé ni on no era ni el que feia. No recorda com va aconseguir guanyar aquell partit, però a quarts l’esperava Federer. “No juguis”, li va dir la seva dona quan Fish li va confessar que no sortir a la pista seria l’únic que l’ajudaria a calmar-se. Va ser la validació que necessitava per no disputar aquell partit ni tornar a jugar en molt de temps i, d’una vegada per sempre, fer front als seus problemes de salut mental.
Quan li demanen que miri enrere i assenyali què va ser el que va desencadenar aquella ansietat, el tennista de Minnesota diu que va ser una combinació de coses, entre les quals la pressió. “Les expectatives van canviar. I la pressió va augmentar. Estava a la posició on volia estar: el millor nord-americà, entre els deu primers del món, i, d’alguna manera, un home al centre de mira. Va ser massa per a mi”, reconeixia. L’altra, l’arítmia que el va acabar portant a una intervenció quirúrgica.
Aquesta temporada Fish ha reaparegut al circuit, a Indian Wells, Atlanta i Cincinnati, i ha anunciat que l’Obert dels Estats Units seria el seu comiat del tennis professional. “Aquesta no és una pel·lícula esportiva, naturalment, i no hi haurà un final de pel·lícula esportiva. No cavalcaré cap a la posta de sol aixecant un trofeu. No guanyaré el torneig. Però tant és, perquè aquesta no és una història esportiva. Aquesta és la història d’una vida. És una història sobre com els problemes de salut mental em van prendre la feina. I sobre com, tres anys després, estic tornant a fer aquesta feina, i fent-ho bé. Estic jugant a l’Obert dels Estats Units”, escrivia el tennista abans que comencés el torneig.
Fa tres dies la seva història en el tennis s’acabava, en mans de Feliciano López. Ara comença la resta de la seva vida. “He estat honest sobre un tema que no es considera masculí”, deia Fish. “Se’ns entrena per no mostrar-nos vulnerables. He obert el llibre en aquesta part de la meva vida perquè m’ajuda parlar-ne. Vull ajudar la gent que ha passat pel mateix i intentar ser un model per als que passen pels seus pitjors moments. Vull dir-los que ho podran superar amb treball psicològic”.
BLOQUEJAT “Em falten poques hores per jugar el partit pel qual et sacrifiques durant tota una carrera, i no puc” El tennista Mardy Fish confessa que li va agafar un atac de pànic i no va poder sortir a jugar contra Federer el 2012