Bellaterra celebra un procés participatiu per decidir si vol esdevenir municipi

Podria ser el primer poble català que esdevingui municipi després d’haver consultat als seus habitants

El Procés Participatiu

Els habitants de Bellaterra estan cridats a les urnes els propers 10, 11, 14 i 15 de setembre, per expressar si creuen que Bellaterra ha d’esdevenir, o no, un nou municipi de Catalunya. El plenari de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va decidir per unanimitat impulsar aquest procés participatiu de la ciutadania per conèixer de primera mà quina és l’opinió dels veïns i veïnes del poble, abans de presentar un expedient de segregació al Parlament de Catalunya. És important destacar que aquesta no és la primera vegada que el poble de Bellaterra, amb una clara expressió d’identitat i aspiracions pròpies, intenta assolir la titularitat de municipi. Durant el 1974 i el 1992 es van viure intents fallits per assolir l’autogovern. En aquest l’últim, la Generalitat de Catalunya va denegar la sol·licitud a Bellaterra al·legant, entre altres, que el poble tenia pocs habitants. Actualment Bellaterra és la 2ª EMD més gran de Catalunya, i és més gran que el 70% dels municipis catalans pel que fa a nombre d’habitants.

Empara

El Procés Participatiu Bellaterra Municipi l’empara la Llei 10/2014 referent a les Consultes Populars no Referendàries i d’altres formes de Participació Ciutadana, i per tant, li concedeix a Bellaterra la possibilitat de ser el primer municipi de Catalunya esdevingut com a tal després d’haver preguntat legalment als seus habitants.

Els resultats marcaran el camí

El dia 16, un cop fet el recompte de vots i publicats els resultats, serà quan l’EMD es posarà a treballar per executar allò que els bellaterrencs hagin decidit. Si l’opció del ‘Sí’ resulta la més votada, l’EMD té previst presentar un expedient de segregació al Parlament per tal que aquest elabori una llei,

com s’ha fet ja amb Medinyà o La Canonja,

per convertir Bellaterra en un nou municipi, respectant així la voluntat d’un poble que s’ha expressat democràticament. En el cas que l’opció del ‘No’ sigui la més votada, l’EMD seguirà sent l’òrgan gestor d’una Bellaterra entesa com a poble dins de Cerdanyola.

Sense dependència econòmica ni social

Un estudi recent encarregat per l’EMD ha rebel·lat que en cas d’esdevenir municipi Bellaterra seria viable econòmicament sense la necessitat d’apujar els impostos als ciutadans. No hi hauria problemes per pagar les despeses que generaria el nou municipi ni en les previsions més desfavorables amb les que es planteja l’estudi, que contempla una important reducció de l’IBI de cara l’any 2016. A banda de l’estudi econòmic, a principis de 2015 l’EMD també va encarregar a l’empresa Kéikom Solucions, un estudi sobre els hàbits de consum dels bellaterrencs. Una de les dades més destacables és que només el 9% dels enquestats confessen sentir-se identificats amb Cerdanyola. A més, Sant Cugat, Sabadell o Barcelona són preferits abans que Cerdanyola a l’hora d’anar a comprar o a buscar serveis. En aquest sentit, l’estudi conclou que Bellaterra no té dependència de Cerdanyola i disposa d’identitat social pròpia.