La Vanguardia (Català-1ª edició)
Immigrants amb el somni acomplert
EUROPA VIU UNA DE LES ONADES MIGRATÒRIES FORÇADES MÉS IMPORTANTS DE LA SEVA HISTÒRIA AMB UNA BARREJA DE RECEL I SENTIMENT DE SOLIDARITAT. LA FIGURA DE L’EXILIAT S’HA REPETIT AL LLARG DEL TEMPS I MOLTS HAN PROSPERAT FINS A CONVERTIR-SE EN CELEBRITATS
L’onada de refugiats que viu Europa causa actituds de temor i de rebuig en una part de la societat. Sovint, aquests mateixos ciutadans recelosos de l’estranger obliden que personalitats a les quals admiren van ser al seu dia emigrants forçats –per la guerra, la repressió política o la pobresa– a la recerca d’un futur digne.
La llista d’exiliats cèlebres és immensa. Parlem de l’inventor de la teoria de la relativitat, Albert Einstein, del primer comerciant de texans, Levi Strauss, del pare de la socialdemocràcia, Willy Brandt, que van escapar d’una mort segura en mans dels nazis, o del cineasta Luis Buñuel, perseguit per la dictadura franquista. Però també de figures molt contemporànies, com els secretaris d’Estat nord-americans, Henry Kissinger i Madeleine Albright, els pares de la qual van travessar l’Atlàntic per evitar la cambra de gas, el cineasta Ang Lee ( La vida de Pi, Brokeback Moun
tain), víctima de la revolució cultural xinesa, l’escriptor Atig Ramini (premi Goncourt 2008), amenaçat pels talibans a l’Afganistan, o la cantant Gloria Stefan, filla d’un represaliat pel castrisme. D’altres van fer les maletes per raons econòmiques, com la família de l’alcaldessa de París, l’espanyola Anne Hidalgo, o el científic taiwanès David Ho. I en alguns casos, la misèria conflueix amb la pervivència de tradicions culturals que atempten contra els drets humans.
Per a Waris Dirie, abandonar el seu país, Somàlia, era l’únic camí per sobreviure al malson. Nascuda en una família nòmada i musulmana, als 13 anys els seus pares van voler casar-la amb un home de 60. El seu preu? Cinc camells. Sense diners ni aigua va fugir a través del desert. Va aconseguir arribar a la capital, Mogadiscio, i viatjar a Londres, on va ser descoberta per un fotògraf mentre treballava netejant en un McDonald’s. Va revelar la seva esborronadora història després de convertir-se en top model i actriu eventual, professions que ha combinat amb l’activisme contra la mutilació genital femenina.
Igualment commovedora és l’experiència de la primera dona que va ocupar la secretaria d’Estat dels Estats Units. Passada la cinquantena, Albright acabava d’accedir al càrrec quan va descobrir els seus veritables orígens: no venia d’una estirp de catòlics txecoslovacs, com li havien fet creure els seus pares, sinó que era filla de jueus i més de la meitat de la seva família havia mort en l’Holocaust. “Va ser un autèntic xoc”, va reconèixer. Tenia dos anys quan va desembarcar a Ellis Island sense res més que el que duia posat, però amb un futur brillant.
En canvi, Gloria Stefan sempre va ser conscient del seu passat. Quan tenia 16 mesos, la seva família va abandonar Cuba –el pare va passar un temps a la presó per haver estat guardaespatlles de l’esposa del dictador Fulgencio Batista– per començar de zero a Miami. Igual que l’actor Andy García, va triomfar gràcies al seu talent i esperit lluitador amb temes com Mi
tierra, que evoquen la nostàlgia de la seva illa natal.
L’esperança d’una vida més pròspera ha guiat els passos de molts expatriats. Alguns no només ho han aconseguit, sinó que han realitzat valuoses contribucions al seu país d’acollida. Com el cofundador de YouTube, Steve Chen, el científic David Ho va emigrar de Taiwan als Estats Units quan era un adolescent amb tan sols uns dòlars a la butxaca i sense parlar ni una paraula d’anglès. El 1996 va ser elegit l’home de l’any per la revista Time per haver descobert el primer tractament contra la sida.
La tennista professional i model Maria Xaràpova també forma part d’aquest contingent d’emigrants. Perquè no patís els efectes del terrible accident nuclear de Txernòbil, els seus pares –vivien a 300 quilòmetres de la central– es van mudar a Sotxi i d’allà van marxar als Estats Units. També va ser el país de les oportunitats per al creador Oscar de la Renta, traspassat fa un any. Nascut a Santo Domingo, aviat va saber que el seu somni no podia fer-se realitat al Carib. Se’n va anar a estudiar a Madrid, però quan la seva carrera es va estancar a Europa i es va quedar sense recursos, es va traslladar a Nova York, on va esdevenir el modista preferit de Jackie Kennedy, Hillary Clinton i moltes estrelles de Hollywood. Manhattan ha estat el trampolí a la glòria de xefs vinguts de tot el món, com l’espanyol José Andrés –nacionalitzat el 2013 després de 23 anys treballant als EUA–, que recentment va saltar a la fama per negar-se a cuinar per al multimilionari i aspirant a candidat republicà Donald Trump pel seu rebuig als immigrants. Fet que li ha costat una demanada.
Els pares d’Anne Hidalgo van voler oferir a les seves filles una educació i perspectives millors que les que brindava l’Espanya de Franco als anys seixanta. Nascuda a San Fernando (Cadis) fa 56 anys, la que es convertiria en la primera dona que governa la capital francesa amb prou feines sabia dir bonjour quan la seva família es va instal·lar en un barri obrer de Lió. Va acabar sent la primera de la classe. “No permetreu que us passi al davant una espanyola!”, recriminava la professora a les seves companyes. Avui Hidalgo demana un centre d’exiliats per acollir els immigrants unint la seva veu a la del cèlebre cantautor Charles Aznavour, fill d’immigrants armenis, que reclama “una existència” per als refugiats sirians a França. Ells saben que és haver d’exiliar.