La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’estrella de la tele que influeix en el vot hispà
JORGE RAMOS ÉS EL PERIODISTA QUE VA PLANTAR CARA A DONALD TRUMP EN DEFENSA DELS IMMIGRANTS HISPANS. ALS ESTATS UNITS ARA SE'L VENERA. TOT I QUE A JORGE RAMOS JA SE’L CONSIDERAVA UNA DE LES VEUS HISPANES MÉS PRESTIGIOSES
Quan el periodista Jorge Ramos Ávalos (Mèxic DF, 1958) va ser expulsat de la sala de premsa on compareixia el milionari precandidat a la presidència dels Estats Units, es va convertir automàticament en la persona de referència de la reivindicació dels immigrants hispans al país. En això i en un dels pocs periodistes que ha gosat plantar cara al magnat immobiliari de Nova York que amb el seu discurs xenòfob i populista i les seves constants sortides de to ha aconseguit erigir-se en el candidat preferit pels votants republicans per a la nominació presidencial.
Ramos ja era un líder d’opinió reconegut per l’establishment dels Estats Units, però l’episodi de la interpel·lació a Donald Trump li ha proporcionat el fervor popular, especialment, entre els 50 milions de llatinoamericans que resideixen legalment o il·legalment als Estats Units, dels quals 25 milions tenen dret a votar i el poder de decantar l’elecció presidencial. Probablement per això, Ramos, periodista estrella d’Univisión, la cadena que emet en castellà als Estats Units, ha estat considerat com una de les persones més influents del món i, per descomptat, dels Estats Units.
La revista Time va incorporar aquest any Ramos en una de les seves portades dedicades a les cent persones més influents del món. Abans ja l’havien inclòs en la llista dels 25 hispans més influents dels Estats Units. Altres publicacions també l’han situat en el top ten de diverses classificacions, com a influent, però també com a líder, com a personatge admirat i fins i tot com a sex symbol. És a dir, que a aquest periodista, conductor del Noticiero Univi
sión, que s’emet als Estats Units i per a setze països de Llatinoamèrica, i del programa Al punto, on entrevista els personatges polítics de primera línia, no li feia cap falta provocar, com ho va fer, l’enfrontament amb Trump, tret que ho fes per obligar el magnat a que li concedeixi l’entrevista que tantes vegades li ha demanat i que sembla que Trump podria ara estar disposat a concedir. Després de l’episodi de l’expulsió Ramos va poder tornar a entrar a la sala i fer preguntes i al final Trump li va perdonar la vida: “OK –va dir el milionari–, ets una persona honesta. Ara em caus bé. Parlarem. Parlarem durant els pròxims anys”. Cal tenir en compte que Trump i Univisión compartien el negoci del certa- men Miss Univers, que la cadena de televisió va cancel·lar després que el candidat republicà insultés els immigrants mexicans tractant-los de “criminals, violadors i narcotraficants”. Després Trump ha posat una demanda a la cadena exigint-li 500 milions de dòlars per incompliment de contracte. El mateix que va passar amb el xef asturià José Andrés quan va trencar relacions amb ell. Ara reclama al famós cuiner 11 milions de dòlars.
Malgrat tot, alguns col·legues, també hispans, li han retret a Jorge Ramos que la seva actuació va ser premeditada per protagonitzar aquest incident. És veritat, Ramos no va esperar que li donessin la paraula. Quan un altre periodista va començar a preguntar, Ramos es va aixecar, va interrompre el col·lega i encara que exigia el seu dret a preguntar, no va fer preguntes sinó que va expressar opinions sobre les propostes del candidat sobre el fenomen de la immigració.
Jorge Dávila Miguel, col·laborador de la CNN, va acusar Ramos de practicar “periodisme de barricada” i va escriure a El Nue
vo Herald: “L’actuació del presentador d’Univisión en la conferència de premsa de Trump ha estat lamentable. Ha estat avaluada en la premsa nacional com