LA TAULA DEL DOMINICK’S

El barri italià del Bronx encara preserva alguna cosa.

Potser perquè forma part d’un districte que espanta, ni els xinesos no s’han apoderat d’aquesta zona ni les hordes de turistes l’han acabat de rematar.

Això no té res a veure amb el cartó pedra del Little Italy de Manhattan. Només cal mirar els aparadors de les xarcuteries o les pastisseries –el pa és de debò–, i encara es palpa l’autenticitat.

El mercat és com els mercats de la Mediterrània. Però en aquest hi ha una cosa diferent. Fa olor de tabac. Quatre dominicans elaboren purs.

La ruta Palminteri té una part gastronòmica. Entre els seus restaurants preferits –el Roberto’s o el Mario’s– a l’explorador la tempesta l’enxampa al costat del Dominick’s, un altre lloc amb solera, des del 1962.

Només disposa de taules per compartir. L’amanida és com les que feia la iaia i les mandonguilles són tan grosses com una bola de billar.

Continua sent un negoci familiar. Al capdavant hi ha l’Anthony, el fill de l’amo, que el va heretar del senyor Dominick, original de Salern, que va morir el 1992. “Ve gent d’altres zones de Nova York, fins i tot de Nova Jersey. S’aturen a dinar després de fer la compra. A les botigues hi ha productes italians molt bons i al millor preu”.

Els cambrers saluden els clients amb la familiaritat dels que es coneixen.

–Quina alegria tornar a veure-la.

–Uf, venim de Nova York, quin trànsit!

Això és el Bronx, alguna cosa més que la geografia del famós districte Apatxe.