La Vanguardia (Català-1ª edició)
LA RUTA PALMINTERI
Entre un costat i l’altre es detecten diverses coincidències.
A prop del High Bridge, sigui a Manhattan o al Bronx, predomina la gent que parla espanyol. Independentment del districte, els veïns han tret les cadires a la fresca en una càlida jornada d’estiu. La gent gran i els que no ho són tant. A banda i banda del riu Harlem, es prodiguen els jugadors de dòmino.
–Qui ha dit que no hi vaig, el que passa és que hi vaig malament.
Diu un dels jugadors mentre fa un cop a la taula d’estil càmping en col·locar l’u doble. El següent deixa la seva última fitxa i a ell l’enxampen amb molts punts.
Això passa al costat del Bronx. En vista d’aquesta im- mersió en aquesta altra ciutat, l’explorador es decideix a seguir la ruta de Chazz Palminteri, l’actor nascut al districte famós per la violència i on, squan era petit, va veure com li engegaven un tret a un home. Aquesta experiència la va escriure i es va convertir en Una
història del Bronx, pel·lícula del 1993 dirigida per Robert De Niro. Com explica al llibre Només
nens del Bronx, Palminteri va una vegada al mes el lloc on va créixer, el barri italià, entorn de l’Arthur Avenue. Hi compra pasta, oli d’oliva, mozzarella. Bé, la mozzarrella, encara que en vegi de qualitat en altres establiments, sempre es queda la de la botiga del carrer 187, “la millor del món”.